La
guerra és un frau absolut. Als militars se'ls convenç que vagin a la guerra per
qüestions de patriotisme, però en realitat les guerres oculten altres
interessos molt més espuris, gairebé sempre relacionats amb interessos
econòmics. Perquè la població doni l'anuència per atacar un altre país
transmeten que s'alliberarà algú d'alguna cosa. L'ambició de domini i submissió
del proïsme és immutable.
Geopoder
és sinònim de geopolítica. Països i grups econòmics poderosos que avui
exerceixen un poder global. Hem de ser conscients de l'enorme influència externa que mitjançant
la guerra psicològica i la desinformació, pesa sobre les nostres vides. Els
poderosos ens estan suggestionant perquè siguem passius davant el poder que
exerceixen sobre nosaltres. No és acceptable com retorcen el dret internacional
per al seu benefici. L'apliquen de manera estricta als altres però ells no
compleixen.
Qui
controla els diners controla el món. El món anglosaxó controla els paradisos
fiscals, tots els territoris extrainsulars del Regne Unit ho són. Però aquet
problema no el solucionaran les elits, l'han de solucionar els ciutadans..
Ima Sanchís, entrevista a Pedro Baños,
"La guerra és un frau", La Vanguardia 20-12-2017.
La curta durada
dels estats 'amics'
Iraq
Fa
tres lustres els Estats Units i els seus aliats van donar el cop de gràcia a la
república de l'Iraq, una de les nacions àrabs més pròsperes i poderoses. Amb el
pretext que el seu govern era una amenaça perquè emmagatzemava "armes de
destrucció massiva" no només van derrotar el president sinó que van
esquarterar el seu país, veritable objectius d'aquella invasió.
Iran
Aleshores
la informació internacional l'acusava de tots els genocidis i crims contra
kurds i xiïtes. L'home que havia estat el seu eficaç aliat en la dècada dels
vuitanta després de l'èxit de la revolució islàmica persa de l'imam Khomeini,
quan es temia una expansió aclaparadora en països de l'Orient Mitjà, es va
convertir en un tres i no res en l'enemic número u que calia enderrocar. És
difícil encara saber les raons d'aquell brusc canvi polític que no es tractava
d'enderrocar la seva dictadura sinó de posar fi a l'estat i la força militar
d'un gran país petrolífer del Golf.
Líbia
El
coronel Gaddafi de Líbia va ser set anys més tard una altra víctima dels girs
diplomàtics occidentals respecte a aquells règims militars. El humiliant
assassinat "com una rata", van ser horribles episodis que és
impossible oblidar.
L'excèntric
coronel Gaddafi va fomentar tota mena d'accions terroristes al món, com l'IRA o
ETA, fet que els va convertir en un dels dirigents més perillosos per a
Occident. Gaddafi va decidir renunciar a la seva política terrorista. A
Washington, Londres i París van reconèixer la seva conversió. Les seves
relacions amb Nicolas Sarkozy quan va ser ministre de l'Interior van propiciar
que entre els 2006 i el 2007 li lliurés cinc milions d'euros per finançar la
campanya electoral a la presidència de la república. Gaddafi volia cloure
acords amb França a favor de la seguretat de la Mediterrània, per protegir les
seves fronteres i impedir la immigració clandestina dels africans a Europa.
De
cop i volta, estadistes d'Occident van proclamar que Gaddafi era el seu gran
aliat contra el terrorisme. Poc després va ser el govern de París del president
Hollande el que va decidir amb altres dirigents àrabs i occidentals, liquidar
el seu règim.
Egipte
El
rais Mubarak d'Egipte, com el president de Tunísia, van passar de ser fidels
aliats a incòmodes estadistes que també era convenient deposar sota l'impuls de
les seves rebel·lions locals.
Síria
El
rais Baixar al-Assad de Síria va ser rebut pel president francès a la gran
festa del 14 de Juliol a París, poc temps abans que hagués perdut la seva
confiança, i es convertís en un altre objectiu a liminar sota la pressió dels
seus adversaris.
Els
Estats Units segueixen en una invariable línia de conducte a l'Orient Mitjà
tant respecte a Israel com a la Casa dels Saud de l'Aràbia Saudita. L'Estat
jueu serà sempre el seu incondicional aliat i l'Aràbia Saudita, malgrat la seva
relació contra natura,és la seva protegida pels seus jaciments de petroli i per
ser seu dels dos llocs sants de l'Islam.
Tomás Alcoverro, Bruscos canvis diplomàtics
d'Occident, La Vanguardia 28-03-2018.
