L’islam abarca un enorme i variadíssim ventall(...) No hi ha organització central, ni autoritat central. Cada país posseeix una forma peculiar de tractar l’islam oficial, amb totes les seves tradicions. I, a més, hi ha l’islam no oficial que adopta la forma de les germandats sufís(...) Responen a una fe més personal i privada, menys política, més espiritual.
(...) Les religions creixen en la resistència a ‘l’opressió’, i la resistència genera solidaritat(...) el contrari també és cert: quan el “establishment” religiós exerceix pressió, com ocorre a Iran, els joves s’aparten d’ell. ¿Potser no hem vist ja tot això en les revolucions francesa i russa?
Nur Yalman, Modernización y religión en el islam, La Vanguardia 18-11-2001.
