El cas de les votacions a Iran


El Departament d'Estat contacta Twitter
 (hi ha una cosa que els governs democràtics poden i han de fer (...) Es tracte de mantenir i millorar la infraestructura mundial de la informació que en aquest segle XXI permet als iranians (...) mantenir-se en contacte els uns amb els altres i esbrinar el que veritablement succeeix en el seu país (...) Segurament, el més important que ha fet el Departament d’Estat nord-americà per Iran en els darrers temps va ser posar-se en contacte amb Twitter durant el cap de setmana i demanar-li que aplacés uns treballs d’actualització que tenia previstos i que podrien haver deixat sense servei als iranians durant unes hores crucials de les protestes populars.
Timothy Garton Ash, Los hijos de la revolución, El País 21-06-2009.

Internet
(...) els manifestants iranians han trobat refugi a internet, on els llargs tentacles del règim no els han aconseguit atrapar.
Les autoritats iranianes (...) han bloquejat la cobertura de televisió per satèl·lit i ahir ho feien amb la de telefonia mòbil. Però no han pogut amb internet (...).
(...) Twitter va decidir el dimarts posposar els treballs de manteniment que tenia programats per no deixar els manifestants sense instrument. Després es va saber que el mateix Departament d’Estat nord-americà els ho havia demanat (...).
Acostumats a la fèrria censura, els iranians han demostrat un cop més la seva habilitat per burlar el bloqueig (...). En els cibercafès oficials l’accés a moltes pàgines web que el Govern considera indecents o subversives (...) està bloquejat. (...) A casa, els iranians burlen la censura gràcies als servidors proxy, que oculten la direcció IP de l’ordenador i proporcionen una alternativa (...). Aquests solen tenir una vida bastant curta, ja que quan les autoritats els detecten queden bloquejats (...) sobrevivint unes hores. (...) També els ‘hackers’ han treballat per desbloquejar les pàgines censurades. El gran assoliment va ser piratejar el web de Ahmadineyad.
(...) és a la xarxa on el règim té el seu veritable camp de batalla.
Gemma Saura, Internet, el último refugio de la rebeldía, La Vanguardia 21-06-2009.

Col·laboració de Nokia i Siemens amb el govern
Nokia Siemens Network (‘Joint venture’ entre ambdues) va admetre ahir a la BBC haver venut el 2008 a Iran Telecom un programa per localitzar i controlar trucades de veu, missatgeria SMS i tràfic d’internet. Aquesta tecnologia no només permet al Govern iraní bloquejar les comunicacions, sinó també accedir al seu contingut i acumular informació sobre els seus usuaris. Nokia Siemens va dir que subministra el programa a 150 països, però no a la Xina ni a Birmània. En fòrums d’internet, com la xarxa social Twitter, es demana el boicot a Nokia i Siemens.
Nokia Siemens vendió tecnología a Irán para espiar comunicaciones, La Vanguardia 23-06-2009.