Territoris de propis a compartits
El papa [Benedicte XVI] i els bisbes porten anys acusant als governs del continent –entre ells el socialista espanyol- d’ordir lleis tendents a expulsar Déu de l’esfera pública, i a conferir a la religió l’estatus de vivenda privada.
(...) L’Església catòlica, que va veure durant anys amb neguit les mesquites en territoris històricament ‘seus’, percep ara com pròpia l’ofensa als fidels de l’islam. (...)
“(...) la religió no pot ser un fet privat”, va dir el secretari general de la Conferència Episcopal
(...) I en la secretaria d’Estat vaticana condeix el temor que els grans perjudicats siguin els cristians de països islàmics, els quals viuen ja amb una minvada llibertat religiosa.
María-Paz López, La paradoja del alminar, La Vanguardia 2-12-2009.
Competència ... segons com es miri
El Patriarcat de Moscou acusava als catòlics de fer proselitisme entre els fidels ortodoxos en una terra també cristiana. Els bisbes catòlics negaven aquesta acusació i argumentaven que la seva missió evangelitzadora es dirigia a les minories catòliques del territori de l’antiga URSS.
Gonzalo Aragonés, Moscú establece relaciones diplomáticas con el Vaticano, La Vanguardia 4-12-2009.
Què no funciona en les religions?
Sis dies de violència a l’estat de Rakhine,
on conviuen budistes i musulmans, han deixat almenys, 84 morts i han forçat a
fugir més de 22.000 persones, segons l’ONU. Els musulmans pertanyen al poble
rohingya, no tenen estat propi i són una minoria perseguida a Rakhine.
Sobreviuen com poden en camps de refugiats a la frontera amb Bangla Desh. Tant
el govern birmà com el bengalí els consideren immigrants il·legals. Els
budistes ataquen els rohingya. Aquesta vegada han cremat més de 4.000 cases.
Reuters, Més de 84 morts i 22.000 desplaçats per la
violència ètnica, La Vanguardia 29-10-2012.
