Una llibertat de capitals i de comerç que cou

Carlos Slim, el nou home més ric del món, va entrar a l'accionariat de 'The New York Times' i li va oferir un préstec que el va ajudar a capejar la recessió; la reacció a Estats Units va ser poc amable.

Alguns –en la dreta mediàtica, hostil als immigrants sense papers mexicans i aficionada a retratar el diari neoyorquí com un pamflet esquerranós- es van burlar de la situació: la 'Dama Gris' havia d'estar a les últimes si el seu futur depenia d'un mexicà al que retrataven amb barret de mariachi.

Però la preocupació no es limitava als rivals del 'Times', sinó que arribava a la mateixa redacció.

(...) [el seu corresponsal a Mèxic] recordava una cosa que inquieta especialment a EUA: el caràcter monopolista dels seus negocis a Mèxic.

Sense excloure els possibles tints xenòfobs que puguin tenir les crítiques a Slim, és cert que el seu pes actual a 'The New York Times' toca fibres sensibles. En un moment de dificultats per a la premsa, que el diari més emblemàtic del periodisme de qualitat pugui caure a mans d'un multimilionari mexicà cou a molts.

Marc Bassets, Recelos en EE.UU. ante el poder de  Carlos Slim, La Vanguardia 12-03-2010.

Informació o dades?

“¿Ha venut Arianna Huffington als seus col·legues progressistes?” (...). Hi ha algunes indicacions que s’ha venut en el sentit ideològic a l’unir el compromès The Huffington Post a un dels grans negocis. A l’anunciar el pacte, ella i el seu nou cap subratllen que posaran més èmfasi en unes coses en lloc del liberalisme polític sobre el qual s’ha edificar la marca. (...)

The Huffington Post ha guanyat la seva popularitat recopilant notícies a partir d’una ampla selecció d’altres mitjans de comunicació. De forma habitual s’ofereixen enllaços a articles i vídeos sobre múltiples assumptes (...).

Tot i que en aquest recent període han contractat a periodistes i desenvolupen temes propis, la base és la combinació de les agregacions (...). Arianna Huffington (...) va dir que els grans diaris (...) havien renunciat a investigar. (...)

‘Los Angeles Times’ (...) explica que aquesta no és l’època de la informació, sinó de les dades. (...)

Francesc Peiron, ¿Información o sólo datos?, La Vaguardia 13-02-2011.