A Itàlia
(…) el 1985, Jan Pau II va demanar expressament a l’Esglèsia italiana que es comprometés per la inculturació de la fe, perquè el cristianisme pogués oferir a l’home actual el sentit i orientació de l’existència, i perquè tingués un paper de guia en el camí d’Itlàlia cap el futur. (...)
La finalitat principal [del projecte cultural orientat en sentit cristià] és evangelitzar novament Itàlia i oferir a la gent el grans criteris per actuar com a cristians tant en la vida personal com en la vida pública. Han passat 17 anys, i (...) és evident que el pes del cristianisme en la vida social d’Itàlia ha augmentat (...).
(...) certament he seguit amb atenció els esdeveniments polítics d’Itàlia, però no per fins político-partidistes, sinó per afavorir el respecte a les decisions polítiques i legislatives d’aquells criteris que estan establerts en la realitat de la persona humana i que, per aquest motiu, al final resulten beneficiosos per a tothom. (...)
Els laics catòlics estan cridats a fer política en primera persona, a diferència de nosaltres els bisbes, però segons els mateixos criteris de fons.
María-Paz López, entrevista a Camilo Ruini, “Els laics catòlics han de fer política en primera línia”, La Vanguardia 5-06-2011.
