Separació del Cèsar i Déu, dels homes i dones



L’oposició de Pau a l’Imperi [Romà] es basava en la seva negativa a reconèixer al Cèsar com Déu, Fill de Déu, Salvador i Redemptor del Món(...) Pau es comporta com un iconoclasta del Cèsar, i això en la seva qualitat de cristià i de ciutadà de l’Imperi. La qual cosa resulta provocadora, subversiva, revolucionaria (...).
[malgrat la idea paulina d’igualtat de tots els creients] (...) en altres cartes es troben textos patriarcals(...) En un primer cas es tracta d’una interpolació d’un seguidor de Pau. En un segon estem enfront una obra que no és d’autoria paulina. S’elimina així molt aviat l’autoritat de les dones i es substitueix la igualtat paulina per la desigualtat antipaulina.
Juan José Tamayo, En busca de Pablo, El País 21-10-2006.


¿Separació del César i Déu?
“Però respectar la nostra religió vol dir també respectar les lleis del país on vivim”.
Rodrigo Carrizo Couto, Fabricando la islamofobia, El País 6-12-2009.