Paciència i
delicadesa, la recomanació de Francesc enfront la pederàstia
Molts
analistes creuen que la lluita contra la pederàstia ha estat un dels punts
febles de Francesc. No ha nat a totes. Malgrat la política de "tolerància
zero" i la comissió creada per ocupar-se de l'assumpte, es calcula que
1.800 casos s'acumulen a la Congregació per a la Doctrina de la Fe. La
irlandesa Marie Collins, antiga víctima, va dimitir com a membre de la
comissió, cansada de les traves burocràtiques i l'actitud de torpedinament
sistemàtic dins la cúria.
Francesc
va admetre que la cúria "és una institució antiga, complexa i venerable,
composta d'homes que provenen de cultures, llengües, construccions mentals molt
diferents", per la qual cosa cal "molta paciència, dedicació i
delicadesa per assolir l'objectiu".
Encara
no s'ha aprovat la nova 'Pastor bonus', la constitució interna que regula el
funcionament dels òrgans directius de l'Església. El que es reconeix a Francesc
és el gran progrés en la reforma i transparència de les finances vaticanes, una
de les rèmores que va heretar. L'Institut d'Obres per a la Religió (IOR)
difícilment podrà blanquejar capitals com va fer en el passat.
Hauria
estat un senyal molt potent, esperançador, haver autoritzat les dones a ser
diaconesses. Això estaria entre els competències del Papa, sense tocar la
doctrina, però va decidir crear una comissió d'estudi que encara no ha
presentat conclusions.
Eusebio Val, Francesc, la reforma
inacabada, La Vanguardia 13-03-2018.
Un moviment per
reduir la independència de la comissió
La
irlandesa Marie Collins va ser víctima de pederàstia quan tenia 13 anys.
L'episodi li va costar trenta anys de trauma. Després, va tenir el coratge de
formar part de la comissió pontifícia contra els abusos sexuals, creada pel
papa Francesc el 2014 per combatre aquesta xacra. La va abandonar el 2017
perquè se sentia frustrada per la poca implicació d'alguns membres de la cúria
per evitar que es repeteixin situacions com la seva.
L'Església
de vegades veu les dones que volen tenir un paper actiu com un problema en lloc
de donar-los la benvinguda.
Els
comentaris del Sant Pare a Xile i la manera en què va condemnar les víctimes
sense reunir-se o parlar amb elles han xocat moltíssima gent i han canviat la
seva opinió de manera negativa.
La
comissió pels abusos s'ha reactivat. El fet que alguns dels membres més
treballadors i capacitats de la primera comissió no hagin estat elegits, en
contra de la seva voluntat, ha estat molt negatiu. És un pas enrere. Han tret
els experts que aconsellaven l'Església des de fora per introduir-ne altres que
ja hi treballaven. Veig en això un moviment per reduir la independència de la
comissió, que s'ha convertir en un altre departament més del Vaticà. Em sento
decebuda.
Anna Buj, entrevista a Marie Collins,
"Em sento decebuda", La Vanguardia 13-03-2018.
Inspeccions a algunes diòcesis
Benedicte XVI va anunciar que farà inspeccions a "algunes diòcesis d'Irlanda, així com als seminaris i congregacions religioses" on s'han produït casos de pederàstia. (...) En la seva esperada pastoral als catòlics d'Irlanda (...) retreu als bisbes la "inadequada resposta" oferta a les víctimes, motivada, diu, per la preocupació per evitar l’escàndol.
La inspecció a les diòcesis implicades és el punt més novador del document. Aquesta inspecció, anomenada, en l'argot de la Curia, visita apostòlica, significa que el Papa deplora l'actitud de la jerarquia irlandesa. (...) En el document no hi ha cap menció a altres països. Ratzinger es limita a recordar que el problema dels abusos no és específic d'Irlanda ni de l'Església.
La pastoral constitueix un desesperat intent de mostrar fermesa per tractar de frenar la crisis de credibilitat causada pels escàndols d'Holanda, Alemanya, Àustria, Suïssa, Itàlia i ara també Espanya. (...) els sacerdots i religiosos que ha comès abusos hauran de respondre, afirma Ratzinger, "davant Déu Totpoderós i davant els tribunals degudament constituïts". (...)
(...) ha decidit escriure la missiva per la "gravetat d'aquests delictes i la resposta sovint inadequada" que han rebut les víctimes per part de les autoritats eclesiàstiques irlandeses. (...)
El Papa es mostra especialment cru amb els bisbes; els acusa d'haver "fracassat, a vegades lamentablement, a l'hora d¡aplicar les normes del dret canònic sobre els delictes d'abusos de nens" i d'haver comès "greus errors en resposta a les acusacions". Ara, els exhorta a cooperar amb les autoritats civils (...).
La carta esbossa una breu valoració de l'Església irlandesa; Ratzinger atribueix la "crisi" viscuda en les darreres dècades al seu argumentari favorit: la transformació i secularització que ha patit la societat. Un canvi massa ràpid (...).
Ratzinger creu que el Vaticà tenia els mecanismes suficients per impedir els abusos i respondre adequadament a les víctimes. Si els abusos han succeït o l'Església irlandesa ha respòs malament, és culpa de les esglésies locals.
Trasllats paliatius
Segons la recerca periodística [de Der Spiegel], el Papa era "més conscient del que s'ha explicat fins ara" que aquell sacerdot d'Essen era un abusador.
En una carta enviada llavors des d'Essen s'informava a la diòcesi de Munic dels abusos que Hullermann havia comès. (...)
En conseqüència, Joseph Ratzinger, quan era bisbe a Munic i responsable d'assignar les missions o ordenar els trasllats dels capellans, hauria ocultat "conscientment" al pederasta, el que li va permetre tornar a delinquir, per la qual cosa després va ser condemnat. Hellermann va ser traslladat a Baviera amb la directa aprovació del Papa actual.
Laura Lucchini, Cerco a Ratzinger en Alemania, El País 21-03-2010.
Valentia, però sense sanció
La realitat és tossuda. Cada dia es descobreixen nous casos d'abusos sexuals i mals tractes en centres educatius catòlics. I el que és pitjor: molts prelats, enlloc de combatre’ls, els expliquen amb clamorosos "I tu, més!". (...)
(...) El Papa va tornar a decebre en la seva pastoral sobre Irlanda. Demana als seus bisbes que afrontin els problemes amb "valentia", però no ha promès sancions als culpables, ni reparació a les víctimes.
La mateixa actitud ha tingut davant les corrupcions dels Legionarios de Cristo, tolerades durant dècades. El seu fundador, Marcial Maciel (...) era un pederasta recalcitrant i va tenir mitja dotzena de fills. (...)
Les denúncies contra Maciel van arribar a la taula del Papa polonès durant anys. També les coneixia Rtazinger. Les van menystenir.(...)
(...) El fundador no tenia més càstig que abandonar Roma i dur "una vida reservada d'oració i penitència" al seu Mexic natal. L'organització sortia indemne. Roma continuava sorda al dolor de les víctimes.
Juan G. Bedoya, La corrupción derrota al Papa, El País 21-03-2010.
Renúncia acceptada
El Papa va acceptar ahir la renuncia de l'arquebisbe [irlandès] de Benin Ciy (Nigèria), (...) a qui se l'acusa d'haver tingut múltiples relacions sexuals amb noies menors d'edat i de concubinat. Amb una d'elles els contactes es van perllongar quasi 20 anys.
E. Val, Destituido un arzobispo irlandés en Nigeria por abusos y concubinato, La Vanguardia 1-06-2010.
El Papa va tornar a expressar la "vergonya" i la "humiliació" que l’Església catòlica ha sentit pels abusos sexuals a menors comesos per clergues. (...) Joseph Ratzinger es va reunir amb suma discreció amb conc víctimes –quatre dones i un home- de la pederàstia (...).
(...) El successor de Pere va dir "Sobretot, expresso el meu profund pesar a les víctimes innocents d’aquests crims atroços, junt amb la meva esperança que el poder de la gràcia de Crist, el seu sacrifici de reconciliació, porti la curació profunda i la pau a les seves vides (...). Així mateix, reconec amb vosaltres la vergonya i la humiliació que hem sofert a causa d’aquests pecats; i us convido a presentar-los al Senyor, confiat que aquest càstig contribuirà a la curació de les víctimes, a la purificació de l’Església i a la renovació del seu inveterat compromís amb l’educació i l’atenció als joves".
A la tarda, per completar la contrició, es va produir finalment l’encontre entre el Papa i víctimes britàniques d’abusos. Es tracta de la cinquena vegada que ho feia (les anteriors van ser a Austràlia, Estats Units i Malta, així com una reunió al Vaticà amb víctimes canadenques).
(...) Va resar amb elles i els va prometre que l’Església continuarà aplicant mesures per protegir als joves, investigar les acusacions que es presentin i col·laborar amb la justícia civil.
Eusebio Val, Los abusos "avegüenzan" al Papa, La Vanguardia 19-09-2010.
Pilotes
a fora: el mercat de pornografia infantil
Benet XVI (...) va tornar a referir-se a l’escàndol de la
pederàstia en termes d’extrema duresa i de diàfana autocrítica. El Papa va dir
que l’escàndol va adquirir l’any que acaba “una dimensió inimaginable” i “ha
cobert de pols el rostre de l’Esglèsia”. (...)
(...) Som conscients de la particular gravetat d’aquest
pecat comès per sacerdots i de la nostra respectiva responsabilitat”, va
agregar (...).
El Papa va aprofitar l’ocasió per parlar del “context
temporal” en el qual s’inscriuen conductes com la pederàstia. No es va tractar
d’exculpar a l’Esglèsia catòlica, sinó de cridar l’atenció sobre un problema
molt més ampli. El Pontífex va constatar que a la societat actual “hi ha un
mercat” de pornografia infantil que s’ha arribat a considerar quelcom quasi
normal. També va al·ludir (...) als estralls que produeix el turisme sexual
(...).
Eusebio Val, El Papa: “La
pederastia ha cubierto de polvo el rostro de la Iglesia ”, La Vanguardia 21-12-2010.
