El nostre passat europeu va ser conformat per les institucions religioses catòliques i resulta indissociable d’elles. L’Església va assegurar una part de l’adminitració civil, la major part de l’ensenyament, una gran part de l’assistència social (auxilis, hospitals, asils) i va definir en les seves traces generals el codi moral de la vida social.
El desenvolupament de l’Estat va haver de fer-se per separació. A França, la llei de separació de l’Església i l’Estat de 1905, la qual va fundar la laïcitat a la francesa, va consagrar aquest divorci i va organitzar la vida en comú essencialment sobre la base de les associacions. Les congregacions, les ordres religioses, es convertien en associacions igual que els sindicats o els partits polítics.
Yves Michaud, Religión, identidad y comunidad, La Vanguardia 8-10-2008.
