Històriques
Els trenta i un volums de documents relatius a les massacres efectuades pels catòlics irlandesos durant la rebel·lió de 1641 i les no menys cruentes represàlies de l’exèrcit anglès a les ordres d’Oliver Cromwell són considerats per alguns historiadors el primer dossier de crims de guerra del qual se’n té coneixement.
Les gairebé vint mil pàgines (...) relaten les atrocitats comeses en la seva major part per catòlics rebles irlandesos contra colons protestants escocesos, una sèrie d’atacs que van comença a l’Ulster, es van estendre per tot el país i que encara formen part de la mítica Ordre d’Orange nord-irlandesa, que els recorda en els seves ensenyes i banderes. Els successos van ser el pretext emprat per Cromwell per aniquilar a dues derrotades guarnicions.
La detallada descripció dels assassinats en massa, violacions, robatoris, linxaments i crema de poblats sencers el segle XVII per part dels rebels catòlics va ser considerada durant molt temps secret d’Estat, donada l’explosiva naturalesa de les seves al·legacions. Però l’actual govern considera que ha passat prou temps per a que la veritat surti a la llum, i permetrà que es pengin a internet en un ambiciós projecte acadèmic (...). Un factor important per a que això hagi estat possible és la satisfactòria conclusió del procés de pau nord-irlandès i el clima de diàleg entre unionistes i republicans.
La rebel·lió irlandesa d’octubre de 1641 es considera un element decisiu en la formació de la identitat nacional (...). La majoria dels documents que ara es faran públics consisteix en testimonis de familiars i amics de víctimes recollits per religiosos de l’Esglèsia d’Irlanda (anglicana).
Rafael Ramos, Masacre nada virtual, La Vanguardia 9-03-2010.
Nigèria
Un nou episodi de la violència de caràcter ètnic i religiós que sacseja el centre de Nigèria es va cobrar ahir la vida de vuit cristians (...). Els agressors també van cremar una església a l'Estat de Plateu (...).
Els conflictes entre grups cristians i musulmans a Nigèria, degut sobretot a disputes territorials, s'han cobrat la vida de més de 13.000 persones des de 1999, quan el país va sortir d'un llarg període de governs militars.
(...) La presència militar i la imposició d'un toc de queda no van ser suficients per detenir nous brots de violència en la regió, on els musulmans de nord s'ajunten amb el sud predominantment cristià.
Agències, La violencia étnico-religiosa se recrudece en Nigeria, El País 18-07-2010.
El diumenge al matí, un grup d’homes armats amb armes de foc i matxets va acabar amb la vida de centenars de persones –les xifres oscil·laven entre els 300 i els 500 morts- en un nou episodi del conflicte ètnic-religiós, encara que d’arrels político-econòmiques, que castiga la regió. (...)
“Entre les tres i les sis del matí del diumenge, diversos fulanis (ètnia musulmana del nord de Nigèria) van atacar tres suburbis cristians. (...)
Els atacs es produeixen poc després d’un mes i mig dels enfrontaments entre zones cristianes i musulmanes de Jos, que llavors es van saldar amb 326 morts. (...) l’atac de diumenge (...) apunta a una represàlia pels xocs de principi d’any.
Malgrat que cal situar la religió en el context del conflicte, amb el nord de Nigèria musulmà i el sud principalment cristià (de fet, la ciutat de Jos, capital de l’estat de Plateau, està dividida en àrees musulmanes o cristianes), el succeït no és un batalla entre religions. O no únicament. Les divisions ètniques, polítiques i econòmiques nidifiquen a les arrels del conflicte.
Els pobles musulmans del nord de Nigèria (...), nòmades, ramaders i petits comerciants, són vistos com una amenaça pels agricultors cristians, que temen per les pastures. El fet que els primers recolzin, en general, al partit de l’oposició, el People’s Party, mentre la comunitat cristiana sigui partidària del partit governant, el People’s Democratic Party, afegeix a la disputa per la terra un component perillós: la lluita pel poder polític. I això és sinònim de diners en el primer productor de petroli d’Àfrica i un dels països més corruptes del món. (...)
Ahir el portaveu del Vaticà (...) va sortir al pas dels que apuntaven una guerra cristiano-musulmana i va subratllar l’arrel social del conflicte.
Xavier Aldekoa, Cientos de muertos en un nuevo choque étnico en el centro de Nigeria, La Vanguardia 9-03-2010.
Rerefons polític
Molts a Nigèria temen (...) que els atacs tinguin relació amb l’actual curs polític, en el qual estan previstes unes eleccions primàries en el partit del govern (...). Jonathan (cristià) va ocupar la presidència del país després de la mort d’Umaru Yar’Adua (musulmà) sense acabar el seu mandat, i ara s’hauria d’enfrontar a un candidat musulmà. L’equilibri de poder a Nigèria, entre el sud cristià i el nord musulmà, exigeix una alternança.
(...) la violència entre musulmans i cristians es remunta a 1960, data de la independència d’aquest país de 150 milions d’habitants, i ha costat la vida a desenes de milers de persones.
Redacció i agències, Los ataques a cristianos en Nigeria se extienden a objetivos no religiosos, La Vanguardia 4-01-2011.
