 |
Rothko |
En els primers anys de la guerra freda, als anys
quaranta i cinquanta, els serveis secrets dels Estats Units van decidir donar
suport a l'art modern que sorgia del país per fer front a la crisi que travessava
París, fina aleshores capital artística mundial, i contrarestar el realisme
soviètic. Uns anys després [...] un exfuncionari de l'agència, declarava
textualment: "L'expressionisme abstracte, jo diria que som justament
nosaltres a la CIA els que l'inventem (...) Era el tipus d'art ideal per
mostrar com n'era de rígid, estilitzat i estereotipat, el realisme socialista
en vigor a Rússia". I va ser així com la CIA, que tenia funcionaris amb
idees més liberals que la conservadora administració governamental, va començar
a fomentar les grans exposicions del New American Painting, a donar suport a
revistes culturals i projectes que reconeixien els treballs d'artistes com ara Pollock, De Kooning, Rothko i Motherwell
que fins aleshores no havien tingut un ressò excessiu ni al seu mateix país.
[...]

Motherwell
Aparentment l'operació va funcionar. Nova York va
passar a ser la capital de l'art i el valor de les obres d'aquests artistes va
començar a pujar com l'escuma. [...]
La pregunta que es va fer més tard el món artístic era
fins a quin punt aquests artistes, la majoria de tendències esquerranes,
crítics amb els sistema capitalista i amb la moral burgesa, eren conscients que
podien ser utilitzats políticament.
[...] I les obres d'aquesta generació d'artistes es
van convertir en un valor segur, com l'or. Els grans financers van invertir en aquests artistes.
Josep Playà Maset, Rebotiga
ideològica, La Vanguardia 20-02-2016.