Guerres de l’islam i del cristianisme



L’islam i el cristianisme, certament, tenen una llarga història de conflictes (...) els cristians pensen gairebé sempre només en les guerres de conquesta empreses pels musulmans, que els dugueren fins Espanya i a les portes de Viena. Els musulmans, per la seva banda, pensen sobre tot en les creuades i en el colonialisme i l’imperialisme d’Occident, el qual va sotmetre a la pràctica tot l’àmbit musulmà, des de l’Atlàntic fins Indonèsia, al seu control polític i militar. Per aquest motiu, la desconfiança i el recel estan molt estesos en les dues bandes.
(...) Mahoma (...) va haver de ser alhora home d’Estat i general; no retrocedia davant l’enfrontament armat (...) no només va unificar l’Aràbia de les tribus i dels clans, sinó que va elevar als àrabs a un nivell religiós comparable al dels grans regnes veïns. És indiscutible que a través de l’Alcorà el Profeta va prestar a innombrables éssers humans del seu segle i dels segles posteriors una infinita inspiració, infinits coratge i força per a un nou inici religiós. (...) el Profeta mor com un home d’Estat i general reeixit a braços de la preferida de les seves dones.
Juan G. Bedoya, entrevista a Hans Küng, “Fanáticos los hay en todas las religiones”, El País 25-06-2006.


Uns assassinats, dues variants
(...) vuit cooperants metges occidentals i dos intèrprets locals van ser morts a trets pels talibans (...).
Els morts eren membre de l’ONG cristiana Missió d’Assistència Internacional (AIM en les seves sigles en anglès). (...) Un portaveu talibà va assegurar (...) que tenien sospites que la tasca humanitària del grup amagava un programa d’evangelització i de conversió dels musulmans afgans al cristianisme. (...)
(...) Aquesta organització es defineix com una agrupació cristiana que fereix al poble afgà programes mèdics i educatius.
David Alandete, Los talibanes matan a balazos a 10 miembros de una misión médica, El País 8-08-2010.

Sis nord-americans (...), una alemanya, una britànica i dos afgans, voluntaris d’un equip d’assistència sanitària, van ser trobats morts (...). Els talibans s’han responsabilitat dels assassinats al·legant que eren missioners cristians que “repartien bíblies traduïdes al dari” i “espies d’Estats Units”. (...)
Els talibans es van atribuir (...) “la mort de nou missioners”. (...) “Duien bíblies en dari, mapes, sistemes GPRS. Tenien indicades les posicions dels combatents talibans” (...).
El director d’IAM va refusar les acusacions de proselitisme. “IAM és una organització cristiana (...). No distribuïm bíblies, això és una mentida”.
Redacció i agències, Los talibanes matan a ocho sanitarios occidentales, La Vanguardia 8-08-2010.


Nigèria
Molts a Nigèria temen (...) que els atacs tinguin relació amb l’actual curs polític, en el qual estan previstes unes eleccions primàries en el partit del govern (...). Jonathan (cristià) va ocupar la presidència del país després de la mort d’Umaru Yar’Adua (musulmà) sense acabar el seu mandat, i ara s’hauria d’enfrontar a un candidat musulmà. L’equilibri de poder a Nigèria, entre el sud cristià i el nord musulmà, exigeix una alternança.
(...) la violència entre musulmans i cristians es remunta a 1960, data de la independència d’aquest país de 150 milions d’habitants, i ha costat la vida a desenes de milers de persones.
Redacció i agències, Los ataques a cristianos en Nigeria se extienden a objetivos no religiosos, La Vanguardia 4-01-2011.