En un lloc indeterminat de Bèlgica, allà pel segle XI, san Arnoldo de Soissons, soldat abans que bisbe, va encoratjar al poble a beure cervesa perquè els rius estaven contaminats, per la qual cosa l’epidèmia de la pesta amenaçava als ciutadans. El llavors frare va fundar una abadia prop de Bruges, on va començar a fabricar aquesta beguda, elaborada amb ordi, llúpol i llevat.(...) un líquid criat a Palestina vers el 8.000 aC .
Al món hi queden molt poques abadies i monestirs dedicats a la cervesa. Poc més de deu. Alguns a Alemanya i Holanda, però la majoria subsisteixen a Bèlgica. Allí, els monjos de la trapa, seguint les regles que sant Benet va dictar a Roma el segle VI (vuit hores d’oració, vuit de descans i vuit de treball), van escollir dedicar l’esforça laboral a la fabricació de cervesa.
[La denominació de “producte trapenc” s’estableix a partir de 1850]. La normativa estableix que calen tres condicions : que la fabricació tingui lloc dintre del recinte monacal, que estigui controlada pels frares i que una part dels beneficis es destini a finalitats socials. Dels disset germans que hi ha a Chimay, només tres es dediquen al control de la cervesa. La fabricació corre a càrrec de personal contractat, dirigit per un mestre enginyer. (...).
El convent [d’Orval] ocupa un extens complex en el qual hi destaca la font Mathilde , que abasteix d’aigua a diverses plantes embotelladores de la comarca (...).
En aquesta abadia només el germà Xavier s’ocupa directament del control de la fabricació (...). Dos enginyers cervesers i uns trenta treballadors completen la plantilla d’Orval (...).
Jaume Collell, La cerveza silenciosa, Magazine 2-08,2009.
