Bèlgica


Registre potent
Les indagacions [de la policia federal sobre possibles abusos sexuals a menors comesos en el si de l’Esglèsia] van arribar al cor de l’Esglèsia catòlica belga. Els registres es van iniciar (...) en la seu de l’arquebisbat, al centre de Malines, del qual desenes d’agents hi van extreure abundant material arxivístic i informàtic (...). També van registrar la cripta de la catedral d’aquesta ciutat. En paral·lel, una altra patrulla registrava el domicili personal del cardenal (...) de 77 anys,primat de Bèlgica fins el gener, al qual se li va confiscar el seu ordinador. (...) a Lovaina, un tercer quip penetrava en les oficines de la comissió independent que investiga abusos a menors en l’àmbit eclesiàstic.
En la seva primera dècada d’existència, aquest organisme independent només va arribar a investigar 33 casos per manca visibilitat i de suport de les autoritats eclesiàstiques belgues (...). La dimissió a l’abril del bisbe de Brujas (...) després d’admetre haver abusat sexualment d’un menor del seu entorn en els anys 80, va fer un tomb a l’assumpte i va provocar un autèntic allau de queixes (...). La policia federal ahir va confiscar abruptament aquest material, recopilat sota garantia de confidencialitat.
(...) La pressió pública després del reconeixement de casos de pederàstia a l’Església en altres països (...) ha animat a moltes persones que van patir abusos en la seva infància a denunciar.
(...) La majoria només revelen les humiliacions patides –"no es tracte de mers tocaments, sinó d’abusos sexuals, de delictes"- després de la mort dels seus pares, sovint amics de l’abusador.
(...) El maig, els bisbes van demanar perdó pels possibles abusos i pel seu silenci (...).
Beatriz Navarro, La policía belga registra la Iglesia, La Vanguardia 25-06-2010.


Encobriment descobert
La difusió d’unes cintes en les quals el cardenal belga (...) demana a un víctima que va patir abusos sexuals per un bisbe que no ho faci públic ha reobert les ferides de l’escàndol dels capellans pederastes. Les cintes, transcrites ahir pes dos diaris, les va gravar en secret la víctima el 8 d’abril, quan el Vaticà rebia dures crítiques per encobrir casos similars en altres països.
Reuters, Un cardenal belga intenta tapar otro caso de pederastia, La Vanguardia 30-08-2010.



500 testimonis, 13 suicidis
Un torrent de testimonis en primera persona ahir va acabar amb el mur de silenci que ha contingut durant dècades les denúncies per abusos sexuals a l’Església belga. Corresponen a les declaracions prestades a iniciativa pròpia per unes 500 persones a una comissió independent creada d’acord amb les autoritats eclesiàstiques fa deu anys i que llanguia fins que la dimissió del bisbe de Bruges a l’abril (...) -després de confessar que va abusar d’un menor en el passat- va remoure els records traumàtics de molts belgues. (...)
(...) "No estàvem preparats per a una realitat tan atroç" (...) "anàvem d’una història dura a una altra de pitjor".
"Cap parròquia, cap internat" (...) està lliure de culpa; 29 congregacions tenen denúncies. Al menys 13 víctimes es van suïcidar, traumatitzades pels abusos, d’acord amb les denúncies dels seus familiars. Altres diuen haver-ho intentat o pensat. Els fets abarquen els darrers 50 anys (...).
Les denúncies (...) "no es refereixen a tocaments superficials sinó a fets seriosos": violacions anals, vaginals, masturbacions... Els fets va succeir en general quan les víctimes tenien entre 10 i 13 anys (una mica més tard en el cas de dones), malgrat que la taula estadística revela casos de nens de 2, 4 i 5 anys.
(...) Malgrat la crida de l’actual cap de l’Església belga (...) cap religiós s'ha acostat a les víctimes.
Beatriz Navarro, Un informe saca a la luz 500 casos de abusos sexuales en la Iglesia belga,  La Vanguardia 11-09-2010.

Tolerància zero
L’Església catòlica belga va anunciar ahir la posada en marxa d’un centre d’atenció per a les víctimes d’abusos sexuals en les relacions pastorals com a resposta a la publicació, tres dies abans, d’un informe independent que treia a la llum centenars de casos que havien estat silenciats durant dècades. "Els darrers mesos han estat molt difícils per a l’Església. Estem totalment decidits a afrontar la problemàtica d’una manera diferent" (...).
(...) l’Església belga "vol treure lliçons dels errors del passat". "Tindrem en compte les reflexions i propostes de l’informe. Volem comprometre’ns –va afirmar- a tenir una total disponibilitat total amb les víctimes. Hem d’escoltar les seves preguntes per restablir la seva dignitat i ajudar-los a curar aquest patiment". "És el que demanen les víctimes" (...).
(...) [l’arquebisbe ] va anunciar una política de "tolerància zero" davant d’aquestes situacions. Però fina ara les seves crides per a que els religiosos pederastes admetin els fets no han donat resultats; cap va passar per la comissió d’abusos dirigida pel psiquiatre (...), el qual va revelar com molts capellans al corrent d’aquestes situacions van recomanar a les víctimes que callessin.
Beatriz Navarro, La Iglesia belga entona el mea culpa por los abusos, La Vanguardia 14-09-2010.


Assumpció de la “responsabilitat moral”
L’Església catòlica belga va assumir ahir per primera vegada la seva“responsabilitat moral” davant les acusacions de pederàstia que pesen contra centenars dels seus sacerdots i religiosos, destapades després que qui ja és exbisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, admetés ara fa un any que havia abusat sexualment d’un menor.
Aquest reconeixement anirà a companyat d’indemnitzacions econòmiques per a les víctimes, va decidir ahir la conferència episcopal d’acord amb les principals ordres religioses del país. Els bisbes belgues segueixen així la recomanació que va fer fa dos mesos la comissió parlamentària creada per debatre quin tractament s’havia de donar a les 500 denúncies que es van presentar l’any passat per casos de pederàstia comesos en parròquies o internats gestionats per l’Església catòlica. La majoria dels casos han prescrit i són aquests els que ara l’Església belga ha acceptat compensar.
Des que el cas Vangheluwe va provocar una allau de denúncies i la posada en marxa d’una investigació judicial, fallida, diversos bisbes havien expressat la seva inquietud que l’admissió de responsabilitat en aquests escàndols derivés –com als Estats Units– en demandes massives d’indemnització per part de les víctimes.
(...) Finalment, la jerarquia catòlica ha estat sensible a la pressió social i política i ahir va trencar el seu silenci.
“Els actes que han dut a terme membres de l’Església són especialment reprovables tenint en compte que els religiosos tenen autoritat moral i per això haurien de tenir una actitud exemplar”, admeten els bisbes en la seva declaració. “Els bisbes i superiors religiosos es comprometen a adoptar les mesures necessàries per restablir la dignitat de les víctimes i procurar-los la indemnització econòmica que se’n derivi”, afegeixen.
(...) Però no tots els perjudicats es conformen amb aquesta solució. Un grup de vuitanta presumptes víctimes va anunciar que presentarà demà una denúncia contra el Vaticà i els seus representants a Bèlgica davant la justícia civil per “negligència culpable”.
Beatriz Navarro, L’Església catòlica belga indemnitzarà les víctimes d’abusos sexuals, La Vanguardia 31-05-2011.

Indemnitzacions
L'Església catòlica belga ha anunciat avui que pagarà indemnitzacions d'entre 2.500 i 25.000 euros a les víctimes d'abusos sexuals per part de religiosos que hagin prescrit legalment.
Les indemnitzacions seran pagades a través d'una comissió d'arbitratge, la qual decidirà el muntant en funció de la gravetat dels fets, per al que s'han establert quatre categories.
Les víctimes tindran vuit mesos per sol · licitar la compensació, entre març i octubre de 2012, cosa que podran fer a través d'un formulari disponible a internet i amb nombrosos diverses associacions i organitzacions ciutadanes.
La primera categoria es refereix a tocaments o abusos sense violència contra víctimes majors de 16 anys, amb una indemnització prevista de 2.500 euros.
Si la víctima d'aquests abusos és menor de 16 anys, o és més gran però hi ha hagut violència, la compensació serà de 5.000 euros. En cas de violació, la indemnització arribarà als 10.000 euros.
La quarta categoria fa referència a qualsevol de les tres ja esmentades quan els fets s'agreugen per reincidència, per la durada de la violència exercida o per la severitat dels danys físics o psicològics patits per les víctimes. Aquí, la indemnització serà de fins a 25.000 euros.
A més, en cas de fets o danys excepcionalment greus, els membres de la comissió d'arbitratge podran establir compensacions encara més grans.
Una comissió establerta per l'Església catòlica va comptabilitzar, en una investigació no exhaustiva divulgada el setembre de 2010, més de 450 víctimes d'abusos sexuals per part de religiosos entre 1969 i 1985, de les quals 13 es van suïcidar.
L'escàndol dels abusos esclatar l'abril de 2010 quan el Vaticà va cessar al bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, que va abusar almenys d'un nebot seu (hi ha denúncies d'almenys una altra neboda i d'alguns membres d'un cor infantil).
El passat 19 de novembre, la justícia belga va facilitar a les autoritats locals els noms i domicilis d'un centenar de religiosos que van cometre delictes de pederàstia, la majoria dels quals havien prescrit, per tal d'evitar la seva reincidència.
L'acord va ser anunciat per la comissió d'arbitratge, que ha estat establerta a iniciativa parlamentària per tancar aquesta qüestió.
La presidenta de la comissió parlamentària establerta per investigar els abusos, Karine Lalieux, ha considerat que l'acord suposa "un gest important i inèdit" per part de les autoritats religioses, ja que reconeix "el seu sofriment, la seva solitud i el seu abandonament".
A la veïna Holanda, la Conferència Episcopal va anunciar a principis de novembre que indemnitzarà les víctimes d'abusos sexuals per part de clergues amb quantitats que oscil · len entre els 5.000 i els 100.000 euros, segons la gravetat dels fets.
Efe,  La Iglesia católica belga pagará a las víctimas de abusos sexuales hasta 25.000 euros, La Vanguardia 14-12-2011.