Abusos físics i sexuals
Després de 10 anys de treballs, la comissió d’investigació formada a Irlanda per esclarir els abusos físics i sexuals sobre milers de nens desfavorits ha fet públics els seus treballs aquesta setmana. L’informe no ha estat aliè a la controvèrsia perquè no publica els noms dels més de 800 religiosos i religioses i un centenar de seglars acusats per les víctimes. (...).
A l’Església catòlica li ha sortit barato l’escàndol en termes materials: tot just ha aportat el 10% del més de 1.200 milions d’euros abonats per la República d’Irlanda 12.500 dels afectats, gràcies al generós i sospitós pacte signat el 2002 amb el Govern de Dublín (...).
Molts dels 25.000 nens que s’estima que van ser víctimes potencials de la pedofília i la violència de germans [‘hermanos’] i sacerdots catòlics [van haver d’emigrar per refer la seva vida].
[Un dels afectats] creu que ara, a Irlanda, està succeint el mateix que en els anys 1950, només que ara les víctimes són els nens immigrants.
Walter Oppenheimer, 25.000 víctimes de la pederastia, El País 28-05-2009.
Abusos sexuals i laborals
Els Germans Cristians, (...) han ofert pagar 161 milions d’euros a les víctimes (...) com compensació pels danys patits. Aquesta congregació va regentar orfenats i escoles industrials durant els anys més obscurs d’Irlanda, quan era un país extremadament pobre en el qual les famílies lliuraven als fills que no podien alimentar sense demanar majors explicacions. Un informe del maig assenyala que 12.000 petits no només van ser víctimes d’abusos sexuals i físics en aquestes institucions, sinó també explotats laboralment.
El precio de los abusos, La Vanguradia 27-11-2009.
Decennis d'abusos, saldats fins ara amb quatre dimissions
Els abusos sexuals i maltractaments físics i psíquics van tenir lloc durant decennis en escoles, orfenats i altres institucions regentades per l'Església catòlica [a Irlanda]. Els clergues implicats, al ser descoberts, eren sovint transferits a un altre lloc, però els pecats es mantenien ocults, per vergonya o per por a conseqüències legals i econòmiques. L’escàndol s'ha saldat fins ara amb la dimissió de quatre bisbes.
Eusebio Val, El Papa analiza con los obispos de Irlanda la respuesta a la pederastia, La Vanguardia 15-02-2010.
Un crim abjecte, "error de lideratge"
En certs sectors irlandesos ha causat també malestar la negativa del nunci vaticà a comparèixer davant un comitè parlamentari.
Després de la reunió entre la cúpula vaticana i 24 bisbes i cardenals irlandesos es va emetre un comunicat de llenguatge inequívoc. "Tots els presents van reconèixer que aquesta greu crisi ha conduit a un trencament de confiança en el lideratge de l'Església i que ha malmès el seu testimoni de l'Evangeli i ensenyaments morals". (...)
El Papa va subratllar que els abusos "no només va ser un crim abjecte, sinó també un greu pecat que ofèn Déu i fereix la dignitat de la persona humana creada a la seva semblança". (...)
Diversos bisbes irlandesos van oferir una conferència de premsa, abans de tornar a Dublin, en la qual van insistir en admetre els seus greus "errors de lideratge", el seu sentiment "d’humiliació" i desig de penitència. Joseph Duffy va lamentar que s'hagués instaurat durant tant temps una "cultura del secret".
No es pot negar un gran esforça des del Vaticà per assumir responsabilitats i apaigavar els ànims. Però alguns esperaven més, sobretot que es confirmessin noves dimissions del prelats responsables de l'ocultació del problema durant tants anys. De les quatre renúncies presentades fins ara, només una ha estat acceptada.
Una primera i tardana reacció de Roma
El Papa va reconèixer ahir, en al·lusió a l’escàndol dels capellans pedòfils, que "alguns membres" de l'Església "han violat els drets de la infància", "un comportament que l'Església no ha cessat ni cessarà de deplorar i condemnar".
E. Val, Benedicto XVI: "La Iglesia ha violado los derechos de la infancia", La Vanguardia 9-02-2010.
Dimissions refusades
El Vaticà ha decidit mantenir en els seus càrrecs a dos bisbes auxiliars de Dublin que el darrer desembre es van veure obligats a dimitir, contra la seva voluntat, després de ser criticats en un informe sobre abusos sexuals a nens a Irlanda succeïts els darrers 40 anys. La decisió de Benet XVI (...) s’interpreta com un cop dur contra l’arquebisbe de Dublin, Diarmuid Martin, partidari de la mà dura amb la jerarquia eclesiàstica acusada de col·laborar en l’encobriment de sacerdots pederastes.
(...) La dimissió [dels dos bisbes auxiliars] va ser anunciada en una carta conjunta llegida als feligresos de Dublin a la missa de Nadal del darrer desembre.
El refús del Vaticà a aquesta dimissió ha estat anunciat de forma molt discreta. L’arquebisbe Martin l’ha fet públic aprofitant una llarga carta tramesa a totes les parròquies (...).
I, sense que sembli venir a compte, escriu: “Després de la presentació de les seves dimissions al Papa Benet, s’ha decidit que [els dos bisbes] continuïn sent bisbes auxiliars i se’ls assignarà noves responsabilitats dintre la diòcesi.”(...)
Les ara frustrades renúncies són conseqüència d’un informe del Govern irlandès que va concloure que la jerarquia de l’Església va ocultar a la policia les acusacions de pederàstia contra 170 sacerdots des dels anys setanta fins mitjans del noranta. Els líders eclesiàstics de Dublín no van començar a informar del problema fins 1995, però després van continuar mantenint l’assumpte en secret fins l’arribada de l’arquebisbe Diarmuid Martin el 2004. (...)
Des que el 2004 lidera la diòcesi de Dublín, Martin ha renegat de la política dels seus predecessors d’ocultar els abusos sexuals dels seus sacerdots i limitar-se a traslladar als responsables o sospitosos d’abusos a altres diòcesis d’Irlanda, Regne Unit o Estats Units. Per als sectors més lliberals de l’Esglèsia, la decisió de Benet XVI de desautoritzar-lo “significa una bufetada al lliberal i reformista bisbe Diarmuid Martin, un home que té tant suport popular que podria guanyar les eleccions presidencials del proper any” (...). Però no només és un bufetada a l’arquebisbe, sinó sobretot una bufetada a la política que representa Martin de mà dura amb els encobriments”.
Walter Oppenheimer, El Papa rechaza la dimisión de dos obispos por los abusos en Irlanda, El País, 12-08-2010.
L’afer porta a tancar les seus diplomàtiques, entre altres mesures
(...) el Govern de Dublín ha tancat la seva ambaixada davant la Santa Seu com un gest de protesta pels escàndols d’abusos de nens per part de sacerdots. I la decisió ha estat acceptada sense escàndol ni cap debat.
EL ‘taoiseach’ (primer ministre) ha estat al més diplomàtic possible i ha presentat la mesura cm a part del programa de retallada de despeses (...). Però després de la justificació oficial s’amaga el deteriorament dràstic de les relacions entre Irlanda i el Vaticà des de la publicació dels informes sobre les violacions i abusos sistemàtics de menors a escoles i internats del país, i a “conspiració del silenci” decretada per Roma per intentar que l’escàndol no sortís a la superfície.
L’informe Ryan, publicat el 2009, va mostrar en tota la seva cruesa els horrors patits per nens i nenes irlandesos en mans de monges, sacerdots i personal seglar al llarg de més de sis decennis, i va descriure amb pèls i senyals (...) un catàleg d’agressions físiques i verbals, i tota mena de barbàries dutes a terme amb la base de la por i l’abús de l’autoritat. Sis mesos després, els resultats d’una segona investigació oficial van revelar la connivència entre la jerarquia eclesiàstica i les autoritats de l’Estat –inclòs la policia i la fiscalia- per erigir un mur de silenci que protegís els capellans pederastes.
Centrat en les al·l3acions d’abusos sexuals presentades contra 46 sacerdots de l’arxidiòcesi de Dublín entre 1975 i el 2004 (una petita mostra del país), l’informe va concloure que “l’Esglèsia catòlica va anteposar la defensa de la seva pròpia reputació a la protecció de nens vulnerables que estaven a càrrec seu, i al càstig dels responsables de les agressions fins i tot coneixent les seves identitats”, i va encobrir de manera sistemàtica les denúncies amb connivència de ‘l’establishment’ polític irlandès, caracteritzat al llarg dels anys per un servilisme atàvic al poder religiós.
Enda Kenny va acusar al juliol al Vaticà de “narcisisme” per la seva responsabilitat en l’encobriment dels abusos. Des d’aleshores les relacions s’hna deteiorat inevitablement, amb la retirada primer de l’ambaixador de Dublín davant la Santa Seu , seguida de la crida a Roma amb caràcter indefinit del nunci de la seva Santedat a Dublín. La posició d l’Esglèsia és que si bé és evident que hi va haver sacerdots que a nivell individual van cometre actes injustificables, les denúncies d’una conspiració per ocultar-los són infundades. L’ambaixada que Irlanda acaba de tancar és una preciosa mansió del segle XVII (...) situada en un dels barris més elegants de Roma (...). El Govern irlandès la va comprar el1946 (...), i espera guanyar diversos milions d’euros amb la venda.
(...) el manteniment costava als contribuents irlandesos un milió d’euros a l’any (...).
L’Esglèsia catòlica viu hores molt baixes a Irlanda. Encara que un 8% de la població es declara catòlica, l’assistència a missa ha caigut en picat, els joves no volen ser capellans o monges i els ingressos de les parròquies han disminuït al voltant d’un 14%. El govern irlandès exigeix a les ordres religioses (o en el seu defecte al Vaticà) el pagament de la meitat dels 1.360 milions d’euros establerts com a indemnitzacions a les víctimes dels abusos i proposa que es traspassi a l’Estat la propietat de convents, escoles, asils i terres.
Rafael Ramos, Irlanda deixa el Vaticà, La Vanguardia 6-11-2011.
