Els elements doctrinals o d’identitat de l’Església catòlica es modifiquen d’una manera particular en funció de les circumstàncies.
Els condons
Per als casats amb sida
Per als casats amb sida
L’Església catòlica està analitzant la possibilitat d’acceptar que les parelles casades puguin utilitzar el preservatiu, com a mesura d’autoprotecció, en el cas que un dels membres estigui infectat pel virus del sida. En les conclusions finals del II sínode de bisbes africans (...) s’utilitza un llenguatge ambigu però s’insinua que l’Església tolera ja de facto l’ús de condons per parelles casades en les quals un cònjuge sigui seropositiu.
(...) en el cas dels matrimonis amb un dels membres infectats, es diu que rebran “suport pastoral per informa i formar les seves consciències, de manera que puguin escollir el que sigui més adequat, amb tota responsabilitat sobre el benestar d’ambdós, de la seva unió i de la seva família”.
Eusebio Val, La Iglesia podría aceptar el condón en parejas casadas si uno tiene sida, La Vanguardia 25-10-2009.
Per a les prostitutes
El Papa va provocar ahir una forta sacsejada en el món catòlic al qüestionar, encara que fos de manera molt parcial i restringida, un dels principis que fins ara es consideraven sacrosants de la moral sexual catòlica. (...) Benet XVI reconeix que, en casos aïllats, per exemple una prostituta en l’exercici de la seva tasca, la utilització del condó pot estar justificada.
(...) per a una prostituta, segons la màxima autoritat de l’Esglèsia catòlica, emprar el profilàctic pot ser un primer pas vers una moralització, un primer acte de responsabilitat, d’assumpció de consciència de que no tot és permès.
Eusebio Val, El Papa admite que una prostituta pueda utilizar el preservativo, La Vanguardia 14-11-2010.
Els anglicans
Miguel Mora, Católicos y anglicanos firman una precaria tregua en Roma, El País 22-11-2009.
El papa Benedicte XVI va rebre ahir en audiència privada l’arquebisbe de Canterbury (...). Ambdós van signar aparentment una treva (...)
La reunió entre ambdues jerarquies és la primera després del polèmic anunci del Vaticà, el darrer 20 d’octubre, d'obrir les portes de l'Església catòlica a tots els anglicans que ho desitgin, inclosos els sacerdots casats, un moviment que ha estat jutjat per teòlegs progressistes com una espècia d'OPA d’ànimes, hostil i avantatgista, la qual amenaça amb convertir al Vaticà en un bunker ultraconservador i amb aprofundir la divisió de la comunitat anglicana. Com a contrapartida, diuen alguns analistes, el Vaticà haurà de ser curós: l'èxode massiu de sacerdots casats vers Roma podria encoratjar les reprimides reivindicacions dels catòlics partidaris de suprimir el celibat.
(...) el Papa (...) va assenyalar que la invitació als tradicionalistes es va fer a petició d¡aquests, i no amb la intenció d’atraure sacerdots ni de minar les religions interreligioses.
Els primers en canviar
(...) quatre bisbes anglicans tradicionalistes australians, junt amb uns 40 pastors de les seves comunitats i al menys un miler de fidels han demanat formalment el seu ingrés a l'Esglèsia catòlica. Es tracte del primer grup d'anglicans conservadors que han aprofitat la constitució apostòlica promulgada per Benedicte XVI el darrer novembre, que els permet passar a l'obediència romana però mantenint peculiaritats litúrgiques i inclús acceptant que els pastors anglicans casats puguin exercir com sacerdots catòlics.
E. Val, Cuatro obispos anglicanos de Australia piden el ingreso en la Iglesia católica, La Vanguardia 15-04-2010.
De la imposició al diàleg*
Les preguntes essencials dels humans fins ara només han rebut respostes basades en el més enllà de la nostra natura. Les opcions personals s'han basat en creure-les o en acceptar conviure sense les respostes mentre la ciència va aproximant respostes. En aquest article això no ha canviat. El que és sorprenent és que parli d’una "religió" o d’una "creença religiosa" o d’una "fe" amb la qual hauria d’establir un diàleg el "món de la raó" o de la "racionalitat". Amb quina "religió" o "creença" o "fe"? Per què no tenen aquest diàleg entre les múltiples religions, creences o fes abans? Això evitaria que el 'mon de la raó' hagués de dialogar amb les múltiples religions que inclús hi ha dintre d’un mateix Estat, o n'haguès d’escollir una.
(...) Westminster Hall és l’escenari on el Papa va reflexionar sobre "la perenne qüestió de la relació entre el que es deu al Cèsar i el que es deu a Déu" i "el lloc apropiat de les creences religioses en el procés polític".
I ho va plantejar davant els representants polítics, culturals, cívics i religiosos. Ho va fer a partir de la figura de sant Tomàs Moro (1478-1535) (...).
Les qüestions fonamentals en joc en la causa de Tomàs Moro es continuen presentant avui en termes que varien segons les condicions socials, segons Joseph Ratzinger. En aquesta línia, planteja una sèrie d’interrogants. "Quines exigències poden imposar els governs als ciutadans de manera raonable? Quin abast poden tenir? E nom de quina autoritat es poden resoldre els dilemes morals? El Papa teòleg ofereix la seva resposta, que arriba al nucli de la qüestió de fons: "Aquestes qüestions ens condueixen directament a la fonamentació ètica de la vida civil. Si els principis ètics que sostenen el procés democràtic no es regeixen per res més sòlid que el mer consens social, llavors aquest procés es presenta evidentment fràgil". I subratlla: "Aquí resideix el verdader desafiament per a la democràcia".
Ratzinger aplica el seu raonament a dos àmbits. "La manca d’una baase ètica sòlida en l’activitat econòmica ha contribuït a agreujar les dificultats que ara estan patint milions de persones". I "la dimensió ètica de la política té conseqüències de tal abast que cap govern es pot permetre ignorar".
El Papa planteja una altra pregunta clau. "El punt central d’aquesta qüestió és: on es troba la fonamentació ètica de les deliberacions polítiques? La tradició catòlica manté que les normes objectives per a una acció justa de govern són accessibles a la raó, prescindint del contingut de la revelació". Per tant, "el paper de la religió en el debat polític (...) consisteix en "ajudar a purificar i il·luminar l’aplicació de la raó al descobriment de principis morals objectius".
(...) "Sense l’ajut corrector de la religió, la raó pot també ser presa de distorsions, com quan és manipulada per les ideologies o s’aplica de forma parcial en detriment de la consideració plena de la dignitat de la persona humana".(...)
El Papa arriba a una conclusió. Proposa: "El món de la raó i el món de la fe –el món de la racionalitat secular i el món de les creences religioses- es necessiten l’un a l’altre. No haurien de tenir por d’entaular un diàleg profund i continu, pel bé de la nostra civilització. La religió no és un problema que els legisladors hagin de solucionar, sinó una contribució vita al debat nacional".
Des d’aquesta perspectiva, Benedicte XVI manifesta la seva "preocupació per la creixent marginació de la religió, especialment del cristianisme, en algunes parts, inclús en nacions que atorguen un gran èmfasi ala tolerància" (...)
Oriol Domingo, Desafío ético a la democracia, La Vanguardia 26-09-2010.
Nova era evangelitzadora
“La societat envelleix, i la crisi demogràfica –imparable!- amenaça i posa en perill el futur dels nostres marcs de vida i benestar econòmic i social”, va advertir Rouco.
(...) Rouco va recordar a més a les famílies el seu paper en la difusió de la doctrina catòlica: “L’Esglèsia us necessita per poder ser evangelitzada i per evangelitzar!”.
Alícia Rodríguez de Paz, Rouco alerta de una Espanya en crisis por el aborto y la eutanasia, La Vanguardia 3-01-2011.
