-->
-->
El mediàtic està considerat com un dels poders socials. Aquest no serà l'aspecte considerat aquí.
El tema del poder mediàtic es tracta en els següents articles:
- Entre el poder i la història
- Apuntats al curt termini
- Televisió espectacle
- Televisió ideològica
- Anuncis intocables
- Per què va passar?*
- Els camins de la influència
- La democràcia necessita els diaris
- La connivència entre els diaris i el poder és un perill*
- Sense imatges no hi ha reacció
- Reflectir la realitat social
- Prolongació de batalles entre els dos grans partits, i el centre i la perifèria
- Premsa i política: posant el picarol
- El cas de les votacions a Iran
- Bones notícies titulades com dolentes
- Violència contra periodistes
- Internet
- Una llibertat de capitals i de comerç que cou
¿Què fa falta per ser un bon periodista cultural?
Curiositat, tenacitat, formació, capacitat de generar contactes, integritat i també humilitat (...).
Llàtzer Moix, entrevista amb Xavi Ayén, “Ningún Nobel antepuso dinero, fama o comodidades a su obra”, La Vanguardia 4-12-2009.
(...) Nosaltres tendim a simplificar els coses en ares, suposadament, de la comprensió dels lectors. I jo crec que amb això aconseguim que, enlloc de fer-nos entendre, els fem més perplexos.
Gregorio Morán, Deberíamos cambiar el disco, La Vanguardia 16-1-2010.
(...) El complex mediàtic-polític, una promíscua trama d’interessos, ha aconseguit que no sigui cap disbarat la distinció entres opinió publicada –la que emana d’aquest complex- i opinió pública.
Josep Ramoneda, ¿Qué hacer con los partidos?, El País 18-10-2009.
