(...) [En] Josep [Cuní] va posar sobre la taula el paper de la informació (...) i l’estreta relació de la premsa amb la política. (...) Probablement un home com ell (...) es pot permetre dir-li al periodisme quatre de fresques (...), un tret amb bala que va a la diana de les misèries de la professió. Per a mostra, aquest delicat botó: “Darrera del baix cost del periodista massa propens a l’afalac i el copet a l’esquena, hi trobaríem la tendència dels polítics d’incidir en excés en el món del periodisme per intentar controlar la notícia i el seu titular” (...).
Arriba a tal punt la promiscuïtat entre premsa i política, que escassegen els analistes sense una altra xarxa que la seva pròpia idea (...) serà que aquest país és tan petit que polítics i periodistes són massa amics i residents en els mateixos restaurants, reunions i festes de guardar? Serà, i serà per això que alguns confonen la informació amb la propaganda.
Pilar Rahola, Políticos y periodistas; relación promiscua, La Vanguardia 15-7-2009.
