8.1 Les institucions religioses




Aquest apartat mostra exemples dels diferents tipus del poder exercit per diferents estructures de caire religiós i, eventualment, la seva relació amb altres entitats de poder.

Els temes que conté són:
8.1.3 Catòlica
8.1.5 Judaica
8.1.6 Musulmana
8.1.7 Sectes


(...) la llei sí que discrimina positivament als hindús (i sijs) d’origen dàlit, encara que no als cristians o musulmans amb el mateix origen. A Delhi, que va ser ciutat de cultura musulmana fins fa seixanta anys, la nova casta política que va dur la independència –els 'brown sahibs'- sembla haver dissenyat la postració dels musulmans. Un nombre cada cop més gran de joves musulmans (més de 600.000 cada any) no té més sortida que emigrar al golf Pèrsic. La crua realitat és que per llogar un pis o trobar una bona ocupació a l'Índia, ser musulmà tanca moltes portes.
Musulmanes ignorados, La Vanguardia 10-04-2010.


Per a l’Esglèsia  catòlica, l’èxode de cristians de Terra Santa és quelcom dramàtic, una ferida a les seves arrels més profundes i un menyspreu al pluralisme i la democràcia en les societats de l’àrea. El Vaticà sempre ha estat un abanderat de la pau entre israelians i palestins. La Santa Seu vol evitar a tota costa que condeixi la impressió d’un enfrontament entre cristianisme i islam. (...)
Eusebio Val, El Papa habla de “absurda violencia” e insta a la paz, La Vanguardia 2-11-2010.


Temes relacionats: 3.1.1 Religions;2.3.5 Religions;4.3 Relació entre les diferents estructures de poder;5.2.2 Separació Estat i poder religiós