Els ultraortodoxos deambulen pels seus barris –metre bona part de les seves dones treballen en fàbriques i feines manuals-. Dedicats a la Torà, l'oració, i alguns, a l'ensenyament. Reben sucosos fons públics per a les seves 'yeshives' (escoles talmúdiques) i famílies nombroses. "Ojlei Jinam" (els que mengen gratis), els diuen, farts, molts laics que amb els seus impostos mantenen la pesada càrrega de les subvencions als religiosos. La seva excepció del servei militat afegeix sal a la ferida. (...)
Quelcom comença a moure’s, malgrat que els partits laics acaben gairebé sempre cedint a l’extorsió dels partits ultraortodoxos.
Juan
El 10% dels ciutadans són ultraortodoxos, que només estudien les sagrades escriptures, tenen un baix nivell de consum, reben ajuts públics i no fan el servei militar. "Hem sobreviscut 60 anys sense que ajudin a garantir la nostra seguretat, però no aguantarem altres 60 i no són productius econòmicament", denuncien fonts governamentals.
David Fernández, Condenados a innovar, El País 28-11-2010.
La mili
El govern israelià va aprovar ahir el
reclutament de 1.500 ultraortodoxos per al servei social substitutiu en comptes
de la seva crida a files, en una decisió criticada que s’ha d’interpretar com
un gest als partits ultraortodoxos de cara als pactes de coalició després de
les eleccions del mes que ve. La fórmula permet guanyar temps fins que, una
vegada muntat el pròxim Govern, es resolgui el buit legal que ha deixat la
no-renovació l’agost passat que regulava l’exempció del servei militar per als
ultraortodoxos, declarada inconstitucional pel Suprem. La decisió manté a la
pràctica l’exempció, ja que els ultraortodoxos continuen sense haver
d’enfundar-se l’uniforme militar, com sí que han de fer la resta d’homes (tres
anys) i dones (dos anys) del país, a excepció de la minoria palestina.
Efe, L’oposició critica el tracte de favor a 1.300
ultraortodoxos, La Vanguardia 10-12-2012.
