Símbols


Símbols i senyals: fan o no fan mal?
El minaret és una senyal d’una presència. No té res de polític ni d’agressiu. (...)
Com deia una jove musulmana en declaracions a la televisió francesa: ahir va ser el vel, avui és la burka i ara toca el minaret. Efectivament aquí hi ha la malaltia. (...) Atacant els minarets, Suïssa ataca un símbol d’una religió (...).
El debat sobre el crucifix a les escoles italianes és de la mateixa naturalesa. És un símbol que no fa mal a ningú. Però a partir del moment que es barreja aquest símbol amb altres missatges les coses es compliquen i es polititzen. Succeeix el mateix a França amb el debat (...) sobre la “identitat nacional”. Aquesta qüestió de la identitat es planteja a partir del moment en que s’adverteix que el paisatge humà d’un país canvia de colors i de components. (...)
Evidentment a viure junt se n’aprèn i no es pot fer més que en el respecte mutu, el qual inclou també el respecte a les lleis i al dret. (...)
Curiosament Suïssa ha estat molt “comprensiva” amb el fill de Gadafi el qual va ser detingut a Ginebra per agressió i brutalitat vers els seus empleats. Les autoritats el van alliberar i van negociar amb el seu pare per arribar a un acord. Succeeix el mateix amb altres musulmans que van al país helvètic a dipositar milers de milions als seus bancs. Suïssa els tarcte amb enorme atenció i respecte. I se n’oblida justament que són portadors d’aquest islam que li fa tanta por.
Tahar ben Jelloun, Minarete, burka, identidad nacional, La Vanguardia 6-12-2009.