1.200 milions de membres sota un cap
[La importància del Papa en la política internacional és] més rellevant del que molta gent pensa. L’Església catòlica té 1.200 milions de membres escampats per tot el planeta. Encara que el Papa no pot polsar un botó i que els catòlics facin quelcom, la línea que marca sí és important per fixar les prioritats polítiques, socials i culturals dels catòlics. El cas més obvi és el paper de Joan Pau II en la caiguda del comunisme a Europa. (...)
[L’Església catòlica és a la religió com EUA és a la geopolítica] Sí, és l’altra superpotència que queda. Cada cop que hi ha alguna iniciativa interreligiosa important en el món, ningú hi presta atenció a no ser que hi participi el Papa. L’Església catòlica és la més gran i la més integrada verticalment. Té una estructura clara de comandament. Com cap altra religió. Ningú sap qui mana a l’Islam, a l’hinduisme o en el judaisme. De la mateixa manera que no hi ha solució a cap problema polític o econòmic global que no impliqui a EUA, no hi ha solució a cap problema religiós o espiritual global que no impliqui a l’Església catòlica.
[I a més, té un cos diplomàtic] Sí, no hi ha cap altra religió que el tingui. 193 països mantenen relacions diplomàtiques amb la Santa Seu.
(...) El que intenta fer [Benedicte XVI] és restaurar un fort sentiment d’identitat catòlica, què significa ser catòlic i què ens diferencia de la resta. (...), restaurar un sentiment d’identitat catòlic fort, clar, musculós.
John L. Allen jr., “El Vaticano es la otra superpotencia”, La Vanguardia 19-10-2009.
El perill de Zapatero
[per al Vaticà i l’Església catòlica] Zapatero és el símbol d’aquest secularisme radical, hostil a la religió, hostil a l’Església catòlica i hostil als seus ensenyaments morals. La preocupació és que l’impacte de Zapatero no es quedi a Espanya sinó que s’estengui per Europa i que tingui un impacte seriós a Llatinoamèrica, on hi viuen la meitat dels catòlics del món. Hi ha un seriós temor que Zapatero sigui una malaltia que s’estengui i infecti a tota Llatinoamèrica.
La preocupación de la Santa SedeLa Vanguardia 19-10-2009.
Visita del Papa al Madrid de Zapatero
(...) davant la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), convocada pel Vaticà a Madrid per als dies 16 a 21 del pròxim agost (...) tampoc hi falten veus crítiques entre eclesiàstics, teòlegs i intel·lectuals de tota condició. Segons els organitzadors de la JMJ , aquests dies aniran a Madrid dos milions de joves de 170 països.
(...) Segons els comptes [d’Europa Laica], la JMJ costarà uns 100 milions d'euros (els organitzadors parlen de la meitat), molts dels quals sortiran de les arques de l'Estat. (...)
"No a la visita del Papa finançada amb els diners de tots; separació del poder civil de les religions, defensa dels drets democràtics enfront de la ingerència confessional i per un Estat laic", diu el cartell de la convocatòria. (...)
El suport del Govern socialista a la JMJ i a la visita del Papa és total, sense escatimar mitjans o lloances. També ho és el de moltes altres administracions públiques, sobretot les governades pel PP. (...)
Europa Laica (...) aporta (...) no només l'argument econòmic, sinó tesi contra "el protocol d'Estat" que se li va a oferir el Papa tot i venir a Madrid només en visita pastoral, i contra les "previsibles ingerències del pontífex romà en temes d'Estat que afecten la convivència democràtica en matèria de salut i fins i tot d'ordre públic".
(...) A més del suport gairebé general de les principals organitzacions del catolicisme, des dels jesuïtes i salesians als nous moviments (Opus Dei, Legionaris de Crist, els Kikos, etc), el cardenal Rouco ha aconseguit el suport del Govern, dels grans empresaris i de mig centenar d'ambaixadors d'altres tants països. (...) Correus ha emès un segell commemoratiu amb l'emblema de la JMJ.
Entre les implicacions de l'Estat amb la JMJ destaca l’extravagant presència a Madrid d'una companyia de la Legió , amb banda de música i esquadra (150 militars), per a desfilar al costat del Papa en un viacrucis amb estacions entre la plaça de Cibeles i la de Colom. (...) El Ministeri de Defensa (...) cedeix l'aeròdrom de ‘Cuatro Vientos’, als afores de Madrid, on Benet XVI celebrarà una missa el diumenge 21 (…).
En definitiva, Benet XVI ve en llaor de multituds i serà tractat amb una parafernàlia imponent, digna d'un emperador. Però viatja en visita pastoral, com a representant del natzarè Jesús que va entrar a Jerusalem fa una mica més de 2.000 anys, també un Diumenge de Rams, a lloms d'un ruc i acompanyat pels més pobres del lloc. Aquella exhibició de devots va excitar la ira del poder religiós i polític del moment, que va maquinar immediatament la mort en la creu del fundador cristià. Ara, el pontífex catòlic serà tractat a Espanya, constitucionalment aconfessional, com a líder religiós i cap d'Estat, rebut pel Rei i complimentat pel president del Govern. (...)
El mig centenar d'empresaris donants desgraven fins al 80% del que s'ha aportat en haver declarat el Govern la JMJ "esdeveniment d'excepcional interès públic" a la Llei de pressupostos generals de l'Estat de 2011.
Juan G. Bedoya, Los indignados de Rouco, El País 31-07-2011.
Pau i harmonia, aplicant les mateixes regles de joc
L’Església catòlica a l’Àfrica desitja conviure en pau i harmonia amb els musulmans, l’altra gran religió en auge en el continent, però exigeix que hi hagi un respecte mutu de veritat, que l’altre part apliqui les mateixes regles de joc pel que fa a la llibertat de culte.
(...) adverteixen sobre el fanatisme i la seva manipulació política. “La llibertat de religió comprèn també la llibertat de compartir la pròpia fe, de proposar-la, no d’imposar-la, d’acceptar i acollir a aquells que es converteixin –es llegeix en el document provisional presentat ahir-. Aquelles nacions que, per llei, prohibeixen als seus ciutadans abraçar la fe cristiana, priven als seus ciutadans d’un dret humà fonamental”. “Ja que els cristians que decideixen canviar la seva religió són ben acollits en les files musulmanes, hi ha d’haver reciprocitat en aquest camp”, afegeix el document.
Els líders catòlics africans no escatimen crítiques als seus governants, per les guerres que emprenen i la mala gestió dels assumptes públics, i carreguen contra l’actitud de les multinacionals occidentals.
(...) Sobre alguns líders locals, diu que “traeixen i venen a les seves nacions”, ja sigui en els seus tripijocs amb empreses occidentals o comerciant amb armes.
Pel que fa a les gran companyies estrangeres, les insten a “cessar la devastació criminal del medi ambient” en la cerca de l’explotació de recursos naturals. (...) “Es tracte simplement que no facin a l’Àfrica el que no farien en el mar del Nord o a Texas”.
Eusebio Val, Los Obispos de África exigen que el islam muestre respeto recíproco, La Vanguardia 28-10-2009.
