(...) les connotacions polítiques de la visita a Terra Santa de Benedicte XVI (...) han estat més que evidents (...).
El Papa “no mesclarà política i religió”, havia advertit la Santa Seu. Però
(...) L’actitud de la Santa Seu vers Israel ha estat durant dècades negativa i fins i tot hostil, en primer lloc per consideracions d’ordre teològic (...). Les consideracions teològiques han deixat lloc després a les d’ordre polític (...) motivada per consideracions que tenien a veure amb la seva política vers el món àrab i el destí de les comunitats cristianes en la regió i dels llocs sants del cristianisme a Terra Santa (...).
Les actuacions d’ambues parts van crear moments de gran tensió. L’aixecament de l’excomunió al bisbe negacionista de l’holocaust jueu (...), el retorn a la missa en llatí, amb les seves agreujants expressions per als jueus i l’iniciativa de canonització de Pius XII, el silenci del qual enfront de la persecució nazi critiquen els jueus, són altres temes controvertits. Però també Israel ha aportat el seu amb la seva política restrictiva i les limitacions que, per raons de seguretat, imposa als fidels cristians residents en els territoris ocupats, i sobre tot, amb la manca d’acord que, segons l’Església, ha de donar-li seguretat jurídica i fiscal per realitzar les seves tasques a Israel.
(...) Passaran encara dècades, si no segles, abans que jueus i cristians podem desembrassar-nos del pes d’una història horrorosa.
Samuel Hadas, Un peregrinaje político, La Vanguardia 28-05-2009.
