8.3.1 Defensa

-->
El tema de la Defensa conté els sub-temes:

Els articles següents aporten llum a temes actuals que no s’acaben d'entendre:
-->

Estats Units destina actualment al seu exèrcit al voltant de 750.000 milions de dòlars, però únicament 15.000 milions a ajudar a que els països més pobres del món lluitin contra malalties, gana i fams. A  Afganistan, quasi 100.000 milions de despesa militar són acompanyats per mil o dos mil milions anuals per recolzar el desenvolupament, xifra absurdament baixa. La tragèdia i la ironia (...) és que la inestabilitat al Iemen, Somàlia i altres llocs no tenen arrels ideològiques per se sinó en la gana, l’analfabetisme, la manca d’ocupació, la desesperació i la desesperança. Tots els exèrcits i els míssils guiats del món mai construiran els pous, les clíniques, les escoles i les granges productives que per si soles poden dur la veritable pau als països flagel·lats per conflictes.
Jeffrey Sachs, En busca de equilibrio, La Vanguardia 20-12-2010.

El Govern nord-coreà està disposat a abandonar el seu programa nuclear i  EUA signa la pau amb Corea del Nord, afirma el diari oficial Rodong Sinmum, el qual afegia que “és la forma més raonable i pràctica de resoldre la desnuclearització de la península” (...) La guerra de Corea (1950-53) va acabar amb un armistici, però sense tractat de pau.
I. Ambrós, Pyongyang dice que abandonarà su plan nuclear si EE.UU. firma un tratado de paz, La Vanguardia 15-10-2009.

Un dels principals militars britànics a Afganistan ha formulat la revolucionària proposta de concedir amnistia als talibans que lliurin les armes. “D’altra manera –diu el tinent general Graeme Lamb- haurem d’esperar que tots els enemics estiguin engarjolats, o els haguem matat, o hagin decidit abandonar el país, la qual cosa és poc realista”.
“A l’hora de concedir-los el perdó no importa que els insurgents tinguin les mans tacades de sang. També nosaltres hem matat a civils completament innocents només perquè eren al lloc equivocat en el moment equivocat”, ha manifestat Lamb en unes polèmiques declaracions a The Times.
El general (...) considera que un 10% dels talibans no es rendirà mai, però que el 90% restant són o bé mercenaris o bé individus que han pujat al tren de la causa per raons conjunturals, sense un convenciment absolut o perquè se’ls ha rentat el cervell, i poden ser persuadits d’abandonar la lluita mitjançant el diàleg o incentius econòmics. El militar suggereix que si els terroristes paguen 300 dòlars per la col·locació d’una bomba, Occident pot oferir una quantitat similar per a que deposin les armes.
“Si no tens treball i no pots donar de menjar a la teva família, o si la coalició ha matat en un bombardeig a algun parent teu, o si vols ser un heroi com el teu pare que va lluitar contra els invasors russos, apuntar-te als talibans és una opció normal (...). A això hem de respondre amb propostes atractives com l’amnistia i la reintegració a la societat civil d’aquells insurgents que abandonin la lluita armada”.
Corresponsal a Londres, Un general propone amnistiar a los talibanes que depongan las armas, La Vanguardia 1510-2009.

-->
L’exèrcit [pakistaní] va llençar un gran atac en les zones controlades pels talibans (...). Un atac que Washington portava mesos demanant a l’exèrcit pakistaní, però la tardança del qual potser tindria a veure amb el paquet d’ajut financer de 7.500 milions de dòlars pels propers cinc anys signat el dijous pel president Obama i que l’exèrcit considera un atac a la sobirania del país.
(...) el risc no radica només en el control de les armes nuclears, sinó també dels corredors energètics euroasiàtics i la clau del petroli, sobre els quals alguna cosa té a veure el veí Iran.
Opinió, Pakistan, al borde del colapso, La Vanguardia 19-10-2009.