(...) l’escàndol provocat pel descobriment d’una trama de “doctorant de pagament” als quals presumptament van accedir tota una sèrie de nul·litats acadèmiques i darrers de la classe, gràcies als oficis d’institucions com l’Institut d’assessorament científic (...).
L’institut, prop de Colònia, prometia assessorament i ajut en l’obtenció del doctorat. Per això contactava i, de fet subornava, als professors anomenats “honoraris” (‘Honorarprofessoren’), que entre les seves competències hi figura la decisió sobre l’adjudicació de títols acadèmics.
Els usuaris dels seus servies solia ser gent professionalment ocupada, interessada en un doctorat per raons de prestigi o promoció, però amb poc temps per dedicar-s’hi. Mitjançant un pagament de cinc mil a deu mil euros (...) es solucionava l’assumpte.
De moment hi ha un centenar de professors de fins dotze universitats (...) Es tracta, doncs, d’institucions i professors de tot el país, per la qual cosa el cas podria créixer.
(...) [Una de les troballes arrel de l’examen de tot el sistema] és la precarietat dels ‘Honorarprofessoren’; sense plaça fixa, amb molt treball administratiu a les seves mans, i obligats a tramitar les promocions gratis. Sembla que el sistema de “doctorats de pagament”, simplement ha explotat aquesta mina de precarietat i descontentament. Un altre descobriment és la quantitat d’agències que es dediquen a l’assessorament dels qui es desitgen promocionar acadèmicament. Unes s’encarreguen de cercar bibliografia i directors de tesis per als aspirants (...).
Rafael Poch, Herr Doktors (de pago), La Vanguardia 26-08-2009.
