No és el Banc d’Espanya una institució procliu a donar cops de puny sobre la taula, però si els principals gestors de CajaSur són clergues i si aquesta caixa porta anys acumulant sancions i irregularitats, s’entén el conflicte. CajaSur va tensar massa la corda la setmana passada quan va anunciar la seva intenció de no acceptar una fusió amb Unicaja. Una auditoria independent havia arribat a la conclusió que, per a que fos viable aquesta fusió, era necessari reduir la plantilla de CajaSur en 1.200 treballadors, gairebé el 40% del total. Va ser llavors quan el Banc d’Espanya va amenaçar amb intervenir i posar el Banc a subhasta. (...)
CajaSur va fer vessar la paciència del Banc d’Espanya. Si les pèrdues previstes pel 2009 superaran els 800 milions d’euros, si els tècnics del Banc d’Espanya sabien
De fa dos anys que CajaSur era inviable, si segons fonts consultades havia d’haver estat intervinguda abans que Caja Castilla La Mancha , ¿com era possible que els seus actuals gestors no acceptessin una rendició sense condicions i aprofitessin aquesta sortida airosa que resultava ser una fusió amb Unicaja? Amb l’Esglèsia havia topat el Banc d’Espanya: la resistència de CajaSur té molt a veure amb el nombre de persones amb sotana que s’asseu en el seu consell i la seva particular forma d’entendre el negoci bancari.
(...) CajaSur havia aconseguit una excepció a la norma ja en temps del Govern de Felipe González per ratificar la seva “singularitat” en els darrers mesos del Govern Aznar. Van ser temps polèmics. Però ningú va poder amb Miguel Castillejo, llavors el seu president, totpoderós de CajaSur durant quasi 30 anys, conegut com ‘el cura banquero’.
En aquells mesos intempestius, Castillejo havia aconseguit salvar a CajaSur de diverses amenaces. I, de passada, salvat també la seva presidència i una pensió vitalícia de gairebé 250.000 euros anuals que gaudiria ell i les seves quatre germanes fins la mort de l’últim de la família.(...) Castillejo manava a Córdoba a través del seu banc. (...)
CajaSur tenia, a més, una curiosa política de personal. Promovia la contractació de familiars.
(...) “Enlloc de tancar les sucursals menys rendibles”, (...) “va mantenir tota la xarxa (...)”. També creixia el nombre d’alts càrrecs (...).
CajaSur va crear una corporació industrial (...). En realitat, la corporació invertia en empreses ... immobiliàries: aquí va centrar el seu negoci. I el totxo va ser el principi del final. “Va fer negocis amb els pitjors promotors immobiliaris (...) i ho ha fet a base de societats participades, on uns especulaven i el banc es dedicava aposar els diners. Els seus millors clients eren empresaris imputats en operacions sospitoses, inclús després d’haver sortit a la llum aquestes operacions, cas de la Malaya. I
CajaSur es va extendre per la Costa del Sol, just en les localitats on han sorgit operacions policials, Marbella, Manilva, Estepona, Benahavís, però també per Sevilla i Madrid, allà on que coïen requalificacions.(...)
Una inspecció detalla nombroses irregularitats, amb alts càrrecs de CajaSur implicats. (...)
El lucre cessant per al banc podria superar la xifra de 120 milions d’euros en aquestes operacions irregulars.
(...) el Banc d’Espanya es va inclinar per evitar una intervenció (no volia sumar-ne una altra a la de CCM ) i va propiciar un acord amb Unicaja per aclarir el panorama bancari a Andalusia.(...)
El domini eclesiàstic ha arribat a la seva fi. Amb la fusió, el passat de CajaSur i de moltes operacions sospitoses quedarà silenciat.
