Oblit d'alguns sacerdots executats per tropes franquistes



L’Església basca ens ha acostumat a espectacles estranys, però aquest cop ha rissat el rínxol. Els bisbes bascos se’n recordat ara que no s’havien recordat en 73 anys que 18 sacerdots van ser executats per les tropes franquistes (...).
En els primers mesos de la sublevació militar, els franquistes van passar per les armes a diversos capellans bascos, la majoria nacionalistes i sense cap mena de judici. El PNB havia optat per la defensa de la República. Era l’únic partit catòlic que havia pres aquesta opció, la qual cosa va irritar als comandaments sublevats, quan legitimaven la seva sublevació per la defensa de la religió. Va ser el rerefons de la persecució als capellans bascos.
La iniciativa eclesiàstica de reconèixer al 2009 als sacerdots assassinats té un aire peregrí. Ocasions ha tingut la Santa Mare Església per esmenar el seu oblit. Els seus fidels, i els que no ho són, ho haurien agraït en les dècades de la dictadura. A la justícia l’hauria afegit el coratge. Se’ls va passar també la Transició, quan els demòcrates van rescabalar ‘oblit als represaliats. Els següents trenta anys de democràcia se’ls en van anar en altres menesters. L’Església basca va assistir amb parsimònia, fa un parell d’anys, a la canonització de religiosos víctimes dels republicans, I així la solemnitat amb la qual ara els bisbes bascos volen reparar la desmemòria no se sap si és per reparar el seu oblit de 73 anys o un intent de esmenar el seu descuit quan la canonització. Vol tancar d’aquesta manera el cicle històric de la Guerra Civil, potser encara obert per aquesta Església, o tot consisteix en rentar la cara davant la seva feligresia nacionalista?
Tot indica que, més que esmenar l’error, que no ho va fer quan tocava, tracte de quedar bé amb els seus. La gesta és veritablement xocant, (...) aquesta iniciativa extemporània té un punt de surrealisme (...).
Està bé que s’honori les víctimes del franquisme, religiosos o no, però sorprèn aquesta posta en escena en la qual l’Església basca, com compungida, es presenta com reparadora d’indignitats històriques.
Manuel Montero, A buenas horas ..., El País 12-07-2009.



Els tres bisbes bascos (...) ahir van presidir el funeral conjunt de 14 preveres afusellats a Guipúscoa entre els anys 1936 i 1937 pel bàndol franquista, en el que van qualificar "acte de justícia reparadora i reconcialiadora" per "purificar la memòria" d'uns esdeveniments "dolorosos" del passat "envoltats en el silenci durant molt temps". En l’homilia, elaborada conjuntament pels tres bisbes, van recordar que durant la Guerra Civil van ser executats per ambdós bàndols més de setanta sacerdots i religiosos a la Diòcesi de Vitòria (la qual avarca tot el País Basc), encara que van subratllar que els 14 afusellats pel bàndol franquista no van comptar amb una celebració pública exèquies. També van explicar que amb aquest funeral no pretenien "reobrir ferides, sinó ajudar a curar-les o a alleugerir-les" i "contribuir a la dignificació dels qui han estat oblidats o exclosos", així com a "mitigar el dolor dels seus familiars". "Volem demanar perdó i convidar a perdonar", van dir.
Redacció, La Vanguardia 12-07-2009.