Encara que la paraula regulació ve en contra
e l’esperit liberal que impregna la societat britànica i produeix al·lèrgia, ja
s’aplica a la City (i l’ordre financer) o a la premsa (i la relació entre el
públic i els mitjans), un informe oficial encarregat després de l’escàndol de
les escoltes telefòniques assenyala que la connivència entre els diaris i el
poder constitueix un perill i “cal fer alguna cosa” per combatre els excessos
dels últims trenat anys.
Fins ara la premsa del Regne Unit
‘s’autoregulava’ en nom del principi sagrat de la llibertat d’expressió i de la
conveniència que hi hagi un ‘quart poder’ que protegeixi la democràcia i
denunciï els excessos dels partits polítics.
Però el jutge Brian Leveson, després de vuit
mesos d’investigació i després d’entrevistar centenars de testimonis, ha
determinat que això no és suficient, i que aquest mecanisme regulador ha de ser
reforçat dins d’un “marc legal”. (...)
Com a conseqüència, ha sortit a la llum tot
l’entremat d’una relació malaltissa entre polítics i magnats de la premsa –en
particuañr el nord-americà Rupert Murdoch-, en detriment dels interessos de
l’opinió pública ia la llibertat d’expressió. (...)
El judge Leveson (...) denuncia amb contundència
no només els abusos dels diaris en la seva recerca de notícies i exclussives en
un univers de ferotge competència, sinó les conxorxes entre els magnats de les
comunicacions i els representants del Govern i de l’oposició. Un exemple són
les invitacions dels ‘agents’ de Murdoch al Regne Unit a alts càrrecs de
l’actual Govern conservador i de l’anterior govern laborista a festes
nadalenques, vacances en iots i sopars en xalets de la campanya anglesa, mentre
intentaven promoure la seva pròpia agenda respecta a la relació entre el Regne
Unit i la UE (...).
Rafael Ramos, La justícia del regne Unit demana control
sobre la premsa, La Vangardia 30-11-2012.
Encara que la premsa “serveixi bé els
interessos del país la immensa majoria del temps –diu l’informe del jutge Brian
Leveson-, de tant en tant incorre en excessos dels quals no pot ser jutge i
part, i que no es poden arbitrar d’acord amb un codi de conducta establert i
examinat pels mateixos diaris”.
Jutge i part, La Vangardia 30-11-2012.
La qüestió que el Govern i el Parlament
britànic proven de resoldre des de fa mesos és com garantir la independència
dels diaris i alhora impedir els seus abusos. Laboristes i liberaldemòcrates
consideren essencial que l’organisme que fiscalitzi les seves activitats tingui
cos legal, mentre que el primer ministre David Cameron i els barons de la
premsa consideren que això seria anar massa lluny i lligar massa curt el quart
poder.
(...) la creació d’un “mecanisme independent
i creïbles d’atoregulació” que eviti la necessitat d’una llei del Parlament
que, si bé és cert que tindria molt més pes, els mateixos interessats i molts
analistes interpreten com un torpede contra la llibertat d’expressió i la
capacitat crítica de la premsa.
Rafael Ramos, Cameron demana un codi a la premsa, La
Vangardia 5-12-2012.
