(...)el reconeixement de les minories [religioses] significarà per a l'Esglèsia catòlica una ombra d’amenaça per a les seves prerrogatives, malgrat que sigui més futura que present.
(...) les minories porten esperant dècades a veure reconeguts els seus drets, en similars termes als dels catòlics, tal i com marquen tan la Constitució com la primera llei orgànica aprovada ela democràcia, la llei de Llibertat Religiosa.
Actualment, musulmans, evangelistes i jueus (amb els quals l'Estat va signar acords el 1992) esperen poder aixecar els seus temples en terreny municipal com succeeix amb les esglésies catòliques, o que puguin comptar amb cementiris propis, o que es permeti als alumnes menjar com estipulen les seves creences o poder rebre classe de les seves respectives religions com els catòlics. Drets que posseeixen els catòlics i que ells, gairebé trenta anys després de l'actual llei, continuen sense poder exercir.
Luis Izquierdo/Celeste López, El Gobierno se atasca con laley de Libertad Religiosa, La Vanguardia 9-12-2009.
