El poder del futbol


El futbol polític
La FIFA va demostrar la setmana passada a Zurich que el seu poder polític és avui més fort que mai. A l’atorgar les Copes del Món del 2018 i el 2022 a Rússia i Qatar la federació internacional de futbol va reafirmar la seva voluntat de ser un actor clau en les relacions internacionals. El futbol, que a més d’esport és negoci, diversió i patriotisme, adquireix ara el potencial necessari per superar els conflictes que la diplomàcia no aconsegueix resoldre.
A això aspira al menys Sepp Blatter, president de la FIFA. “Res l’agradari més que el premi Nobel de la Pau”, afirma un membre llatino-americà del comitè executiu. “A la FIFA l’agrada demostrar que no hi ha cap altra organització internacional més important” (...).
Una vagada garantits els ingressos –i Sud-Àfrica va deixar uns beneficis de 751 milions de dòlars a la FIFA- Blatter vol que els seus campionats serveixin per “escampar els valors humans, culturals, educatius i unificadors del futbol”. La setamana passada, pesos pesants de l’escena internacional com Bill Clinton, Vladimir Putin i David Cameron li van prometre diners i favors a canvi d’una Cpa del Món. Però Blatter el que vol de veritat és canviar la història. (...)
La FIFA va acabar preferint Qatar. (...) el president de la FIFA està convençut que el futbol pot imposar pau i progrés col·lectiu al Pròxim Orient.
Qatar (.,.) es convertirà, gràcies a la seva aposta per l’esport i al seu control de la cadena Al Yazira, en una potència capaç d’influir molt més enllà de les fronteres de l’Orient Mitjà. (...)
Les noves fronteres de la FIFA són a Qatar i Rússia. (...) el Kremlin ha trobat en la FIFA al valedor internacional que tant necessitava.
¿A canvi de què han aconseguit Rússia i Qatar els seus Mundials? Quant han pagat? “Tots paguen. Sempre ho han fet” –explicava un consultor nord-americà a Zurich-. Prometen inversions en els països representats en en el comitè executiu, i els hidrocarburs –abundants a Rússia i Qatar- són una bona moneda de canvi.
Molt més segurs i fàcils d’organitzar haurien estat els Mundials que proposaven Anglaterra, Espanya i Portugal, però Blatter, que ja es va arriscar a Sud-Àfrica i ho va tornar a fer amb Brasil –país amfitrió del Mundial del 2014-, vol demostrar que no hi ha major força transformadora que el futbol.
La gran paradoxa és que aquests avanços. Si es produeixen, vindran impulsat per una organització que funciona molt en secret i és propensa a la corrupció. Dos delegats del comitè executiu estan suspesos per vendre els seus vots i al menys uns altres tres, segons la BBC, han cobrat comissions il·legals.
Xavier Mas de Xaxàs, Planeta FIFA, La Vanguardia 7-12-2010.