Poder local i futbol
(...) les constants denúncies de la fiscal de la Policia Judicial [de Portugal], Maria José Morgado, sobre la “promiscuïtat” entre futbol i poder local, així com el paper dels empresaris en aquesta relació tant vidriosa. “El futbol és un món per rentar diner amb promiscuïtats polítiques, el qual no es sap on comença i on acaba”(...)
“(...) els dirigents municipals cedeixen als clubs terrenys públics, [clubs] que alhora negocien amb constructores, de manera que siguin sempre atribuïdes a les mateixes empreses. I per aquesta utilitat pública, el futbol es converteix gairebé en un negoci ‘off-shore’, lliure d’impostos. Aquesta és la forma perfecte per fer circular un diner el destí del qual es desconeix (...) És aquí on entra en joc el finançament de campanyes polítiques locals”.
Margarida Pinto, El dinero sucio se lava en el fútbol, El País 22-05-2004.
Les dades obtingudes es refereixen a entitats i individus i, en aquests, estan compresos aquells que tenen una relació estrictament salarial, com és el cas dels futbolistes, i els que obtenen ingressos provinents de premis, com els jugadors de tenis i golf.
La Vanguardia 7-11-1987.
Futbol simbòlic
La presó de màxima seguretat [de Roben Island, prop de Ciutat del Cap] era el lloc on anaven a parar tots els enemics polítics de l’apartheid i la màxima era fer zero concessions. Però la passió dels presoners per la pilota va poder més. “Al començament era prohibit i jugàvem d’amagat a les cel·les, amb pilotes de roba; però vam insistir molt per poder jugar i, després de moltes negatives, ho vam aconseguir” (...).
Se’ls va permetre jugar els dissabtes a l’exterior, uns partits que es van convertir en quelcom més que un joc. Els presoners rugien i, a manca de diners, les apostes de cigarretes o petits tripijocs van començar a entretenir la vida a la presó. La
El futbol va activar l’esperit de cooperació i lideratge dels presoners, els quals van decidir organitzar-se. (...)
Sexwale [una de les estrelles] va apuntar al simbolisme que el futbol va tenir en la seva lluita antiapartheid: “Ens van ficar allà per combatre al govern i dintre la presó van continuar desafiant les regles de l’apartheid. El futbol era una forma de lluitar per a la llibertat”.(...)
L’èxit d’aquells partits es resumeix en el canvi de mentalitat dels guardes. “Ens demanaven pel número o ens cridaven, però gràcies al futbol ens preguntaven pels resultats i coneixien el nom dels jugadors”. (...)
“Aquesta no és una història sobre futbol a la presó; és una història sobre dignitat”.
Xavier Adekoa, Fútbol contra el apartheid, La Vanguardia 4-12-2009.
Els 'skaters' (...) venen a Barcelona d'Europa i Estats Units per practicar un esport que és més que un 'hobby' i que mou molts diners en la ciutat. Els patinadors no han arribat sols. Empreses i distribuïdores del sector els han seguit fins aquí per promocionar els seus productes. Els 'skaters' són patrocinadors i cada marca recolza un equip. Els que s'hi dediquen asseguren que es pot viure del patí. (...)
"Hi ha campionats que estan ben pagats, però l'important és fer molts vídeos (...) Així és com es va creixent en aquest negoci". (...)
"Nosaltres representem la marca, som la seva imatge corporativa, el se aparador, (...) per això les empreses sense equip estan perdudes". I les que no tenen l'ull posat a Barcelona, també. "Aquí aconsegueixes la repercussió mediàtica ja que hi són els millors fotògrafs i els millors realitzadors de vídeo (...). A més, la ciutat és única per patinar". El mèrit és de l'arquitectura, les voreres llises (...) i el clima.
(...) els 'skaters' professionals es guanyen la vida patinant ja que poden ingressar un sou fix de fins 4.000 euros mensuals, incentius a part.
(...) "Sí, això mou molta pasta (...) És una manera de viure: Jo, la meva joventut, vull patinar-la".
