Escàndol nacional
El motiu d’aquesta dura decisió [no retransmetre el torneig de sumo de Nagoya a la televisió pública japonesa] sobre un esport estretament vinculat als valors tradicionals de Japó, en els quals els lluitadors són considerats veritables ídols, és que des que fa un mes la credibilitat d’aquest esport ha caigut a terra. Un escàndol d’apostes, drogues, màfia, alcohol i violència ha esquitxat a les seves principals estrelles. (...)
Però això és nomé la punta de l’iceberg. Al menys seixanta cinc jugadors han admès haver actuat d’intermediaris de corredors d’apostes mafiosos en partits de beisbol, l’altre gran esport nacional japonès. Un lluitador ha estat detingut acusat d’extorsionar a una de els principals estrelles de sumo, el qual podria haver acumulat deutes per un valor proper a un milió d’euros. (...)
Aquesta situació ha sacsejat a la societat japonesa, degut a la influència del sumo com esport transmissor de valors. Els lluitadors han de constituir un model de conducta. Un exemple que ha quedat fet miques. Primer van ser els escàndols de drogues i alcohol i ara les apostes, una activitat no permesa [al Japó] (...). El joc, a excepció de els carreres de cavalls i el ‘pachinko’ (màquines escurabutxaques), està terminantment prohibit i la seva pràctica il·legal serveis de finançament a la màfia japonesa, la temible Yakuza.
La gravetat de l’assumpte és tal que inclús el Govern ha decidit intervenir.
Isidre Ambrós, La mafia japonesa compra el sumo, La Vanguardia 19-07-2010.
(...) De fet hi ha una llarga tradició de policies jubilats que ocupen lucratius llocs en la ‘Pachinko’, la indústria de facto d’apostes i, en menor mesura, en els sectors d’apostes públiques. Aquests vincles plantegen seriosos dubtes sobre l’objectiu real de la policia japonesa, un mastodont burocràtic, en la seva investigació del món del sumo. (...)
El sumo, com espectacle tradicional, no pot sobreviure sense protectors respectables. No obstant, els més ris de Japó, com empresaris, metges i advocats, avui estan menys disposats o tenen menor capacitat financera per continuar protegint-lo, especialment des del col·lapse de la bombolla d’actius japonesos a principis dels anys noranta.
A canvi d’això, els respectables protectors han anant cedint pas gradualment a una nova i fosca (turbia) classe de japonesos adinerats, la qual ha anat creixent gràcies a l’usura i altres obscurs negocis. Com a resultat, alguns ‘estables’ de sumo s’han vinculat d’una manera o altra a gent que manega companyies de façana d’organitzacions de la Yakuza.
La forta influència de la Yakuza sobre el món del sumo és important, perquè la seva manera tradicional de vida s’està desmoronando. En la dècada de 1950, els ministres industrials japonesos algunes vegades van recórrer a elements nacionalistes de la Yakuza per aixafar a sindicats i socialistes.
Així, les bandes criminals es van poder revestir de les virtuts japoneses de l’hombria i la lleialtat (...).
(...) l’economia japonesa (...) ha afectat els interessos d’activitats tradicionals que requerien força bruta, com les apostes, la prostitució i els préstecs a interès d’usura. Per exemple, la “depredació immobiliària” –la pràctica de pressionar als propietaris de terrenys per a que els venguessin, amb la qual cosa el gàngster pot obtenir enormes utilitats- ja no és tan lucrativa com en el passat, perquè els preus dels terrenys s’han mantingut als mateixos nivells durant anys.
Per compensar la situació, els grups de la Yakuza van entrar de ple al frau financer, la manipulació d’accions i el cibercrim, donant origen a una nova generació de “’nerds’ mafiosos” més interessats en els negocis que en l’extorsió. (...) la major organització Yakuza de Japó (...) s’estima que obté prop de 18.000 milions d’euros l’any. L’organització compte amb centenars d’entitats filials en tota la nació.
Masahiro Matsumura, El sumo y la Yakuza , La Vanguardia 28-07-2010.
Rectificació després dels compromisos de neteja
(...) el president de la cadena pública japonesa NHK (...) va anunciar el retorn de les retransmissions de sumo, suspeses el juliol per protestar contra l’escandalosa vinculació de les principals estrelles d’aquest esport (...) amb la màfia japonesa. (...)
El retorn del sumo a la televisió només ha estat possible després que el president de l’Associació Japonesa de Sumo (...) es comprometés a tallar tot tipus de vinculació amb la màfia. Era el darrer pas d’un procés que es va iniciar fa dos mesos amb la suspensió temporal de vint-i-set lluitadors i entrenadors, els quals van admetre haver actuat d’intermediaris mafiosos de corredors d’apostes en partits de beisbol, l’altre gran esport nacional a Japó.
A començament de setmana [el president de l’AJS] va realitzar una solemne declaració de refús als grups violents i forces antisocials (com s’anomena a Japó als membres de les bandes mafioses). "(...) declarem que excloem a totes les forces antisocials, com els yakuzas (...) No acceptarem a cap gàngster en els esdeveniments relacionats amb el sumo, ja sigui en els tornejos, les gires d’entrenament, les operacions de promoció o en els centres d’entrenament". (...)
Només després d’aquests gestos públics de contrició, la direcció de la cadena pública NHK va accedir a tornar a retransmetre els combats de sumo.
Isidre Ambrós, El sumo vuelve a la TV tras cortar con la Yakuza, La Vanguardia 3-09-2010.
