Educació per a la democràcia


La setmana passada, les unitats de l’exèrcit israelià van organitzar unes jornades per a oficials i tropa per explicar l’essència de la democràcia i enfortir la consciència democràtica, i em van invitar a donar una conferència. Vull ressaltar aquest fet, potser estrany per als lectors espanyols, que aquests oficials, que s'enfronten cada dia amb l’amenaça procedent del Líban i de Síria, convidin a un escriptor del sector de l’esquerra per donar una conferència i sobre l’essència de la democràcia i els perills que l’amenacen a Israel.
(...) L’amenaça real per a la democràcia israeliana aquests dies sorgeix sobretot del sector religiós israelià. Procedeix tant del sector dels nacionalistes religiosos, molts d’ells colons i oficials de l’exèrcit, com del sector dels extremistes ultraortodoxes de tot tipus, per als quals el poder a l’Estat d’Israel ha d’estar supeditat a les lleis religioses i als dictàmens dels rabins.
Per descomptat, s'han d’evitar les acusacions generalitzades. La major part del sector religiós en les seves dues vessants, ultraortodoxe i nacionalista, continua fidel a l’Estat i a les seves lleis, però la democràcia com a forma de decisió final i última és molt problemàtica per al jueu religiós. Durant milers d’anys de diàspora, el jueu ha mancat de l’autoritat d’un altre jueu, encara que estava sotmès al no jueu, però tampoc era habitual entre els jueus una autoritat religiosa com la del Papa per als catòlics. Els jueus dispersos elegien la seva autoritat religiosa, a la qual estaven disposats a escoltar. Per això, el marc polític que actua segons les normes democràtiques des de la base de l’Estat és una novetat radical per als jueus, una novetat del segle XX. La possibilitat que les lleis del Parlament per majoria de vots puguin doblegar les lleis de la Torà o els dictàmens dels rabins continua sent quelcom revolucionari per als jueus religiosos.
Mentre molts pobles que han arribat des d’un règim dictatorial a un règim democràtic poden tendir novament en èpoques de crisi al centralisme dictatorial, a Israel el que amenaça la democràcia és tornar a l’anarquia.
Abraham Yehoshua, Rabin como símbolo, La Vanguardia 5-11-2010.


Clàusula democràtica
La declaració final aprovada ahir [a la ‘Cumbre Iberoamericana’ de Mar del Plata] pels països membres dedica una bona part dels seus 57 punts al foment de l’educació per aconseguir el desenvolupament en la regió i reduir la pobresa. Tot i això, l’aspecte que va aixecar més debats previs va ser la inclusió, a proposat d’Equador, de l’anomenada “clàusula democràtica”, una espècies de vacuna anti-cops o mecanisme que preveu les sancions per part del club iberoamericà als països on es produeixi un cop d’Estat o es trenqui l’ordre constitucional.
El president equatorià (...) va manifestar que la clàusula marca “un abans i un després” en la regió. “Estem concretant accions per a que mai més a la nostra Amèrica aquells que no ens poden vèncer en les urnes tractin de conspirar contra governs legítimament electes”, va indicar Correa.
Robert Mur, El club iberoamericano apartarà a los países que den un golpe de Estado, La Vanguardia 5-12-2010.