La mili alemanya, qüestionada i la missió de l'exèrcit, ex-qüestionada


El ministre alemany de Defensa Guttenberg (...) es proposa donar per tancada la mili (...). És a dir, el servei militar obligatori, basat en que l'exèrcit ha de ser un reflex de la societat, en totes les seves capes i estaments.
No es tracta únicament de reduir el contingent, dels 250.000 soldats actuals a 165.000 per raons d’efectivitat i pressupost, sinó de passar del concepte de reclutament obligatori al d'un exèrcit professional. Una cosa que ja és realitat per a 23 dels aliats de l'OTAN, i 21 dels socis de la UE, però que continua sent tabú a Alemanya, país obsessionat en blindar-se contra els horrors del seu passat. Un exèrcit no ancorat en la societat implica risc d’allistament polititzat –dretanització- o per motius econòmics –com alternativa a la desocupació-, han sostingut durant dècades des de la vox pòpuli fins l'estament polític.
Joana Serra, El titular de Defensa alemán quiere abolir el servicio militar obligatorio, La Vanguardia 16-08-2010.


Exèrcit per defensar els interessos econòmics
Alemanya espera abolir el juliol el servei militat obligatori de sis mesos (...). Els partits del Govern estan d’acord amb això. La mesura serà reversible, ja que el servei es podrà restablir en cas de necessitat, i forma part d’una àmplia reforma militar que reduirà els 250.000 efectius del Bundeswehr a un màxim de 185.000 (...).
El ministre [de Defensa] (...) vol un exèrcit més flexible i apropiat per l’intervencionisme exterior. (...) El ministre ha seguit sense complexos la línia argumental de l’anterior president alemany, Horst Köhler, partidari que l’exèrcit s’utilitzés per defensar els interessos econòmics d’Alemanya la món. La tesi de Köhler va despertar protestes i va concloure amb la dimissió del president el 31 de maig, però quan [el ministre] Guttenberg l’ha fet seva ningú s’ha immutat.
El baró Guttenberg (...) ha defensat “l’estreta relació entre la seguretat i els interessos econòmics d’Alemanya” i advoca per “afirmar els interessos de seguretat de forma oberta i sense complexos”. (...)
El Bundeswehr va ser fundat com exèrcit defensiu el 1955, entre importants protestes antimilitaristes. No va tenir capacitat nuclear ni de transport aeronaval. La seva idea central era la del “ciutadà d’uniforme”, políticament responsable i desmarcat de l’anterior tradició militarista.
Amb la reunificació aquest model es va alterar en benefici d’un petit exèrcit obert a la intervenció en l’estranger en defensa d’interessos alemanys. Des de 1991, la doctrina del Bundeswehr menciona com la seva missió la defensa nacional, la “protecció de l’estabilitat mundial, econòmica, militar, política i ecològica”, així com “el manteniment del lliure comerç i de l’accés a primeres matèries estratègiques”. Tres anys després, el Tribunal Constitucional va obrir la porta a l’ús internacional de l’exèrcit alemany i el 1998 el govern de verds i socialdemòcrates va aprovar la primera missió de guerra a Iugoslàvia. (...) Alemanya gasta en defensa un 1,3% del seu PIB, menys que França (2,3%9 i Gran Bretanya (2,2%).
Rafael Poch, Alemania abolirà el próximo julio el servicio militar obligatorio, La Vanguardia 23-11-2010.

Des de 1991, la doctrina del Bundeswehr [l’exèrcit d’Alemanya] menciona com la seva missió la defensa nacional, la “protecció de l’estabilitat mundial, econòmica, militar, política i ecològica”, així com “el manteniment del lliure comerç i de l’accés a primeres matèries estratègiques”.
Rafael Poch, Alemania abolirà el próximo julio el servicio militar obligatorio, La Vanguardia 23-11-2010.