Espionatge,
assassinat i rescat d’un agent de la CIA
El
suposat diplomàtic nord-americà detingut a Pakistan des del 27 de gener per
matar a dos assaltants en una intersecció viària de la ciutat de Lahore
treballa per a la CIA. La revelació suposa un gir inesperat en un cas que ha
complicat la relació entre EUA i Pakistan. Washington s’ha mobilitzat per a
l’alliberació de Raymond Davis, veterà dels boines verdes i ex empleat de
l’empresa de mercenaris Blackwater. La detenció posa llum sobre la guerra
secreta que la CIA du a terme a Pakistan contra el radicalisme islàmic.
M. Bassets, El estadounidense detenido en
Pakistán trabaja para la CIA, La Vanguardia 22-02-2011.
L’agent
de la CIA Raymond Davis –empresonat a Pakistan des de finals de gener per
assassinar a trets a dos joves que suposadament el seguien- es troba ja camí
als EUA. Per alliberar-lo, el jutge s’ha acollit a la declaració de perdó
signada ahir pels 18 familiars directes dels finits. La llei pakistaní
contempla l’absolució mitjançant una figura jurídica de la xària, el ‘diyyat’ o
‘diners per sang’, que en aquest cas s’hauria elevat a 1,7 milions d’euros.
La
sentència és un alivi tant pels EUA com pel Pakistan, que s’estalvia el mal
tràngol d’haver de reconèixer la immunitat diplomàtica de Davis, tal com ho
exigia Washington.
Jordi Joan Baños, Pakistán libera al al
agente de la CIA tras recibir 1,7 millones de euros, La Vanguardia 17-03-2011.
Bombes de dispersió
La
bomba de dispersió és un armament prohibit per un tractat internacional del
2008 que han signat 102 països. Poden cobrir una àrea molt gran en una passada
d'avió i, per tant, són militarment molt eficients, però generen molt de mal i
no distingeixen entre combatents i civils. L'altre gran problema de les bombes
de dispersió és que moltes de les minibombes no exploten en el moment i queden
a la zona, on poden ser detonades en qualsevol moment, com quan uns nens les
agafen per jugar.
Els
Estats Units no van signar el tractat internacional del 2008 però van aprovar
una normativa pròpia molt semblant que preveia la prohibició d'aquest armament
a partir del 2019. A més, el president Barak Obama va suspendre la venda
d'aquestes bombes a l'Aràbia Saudita e maig del 2016 després de provar-se el
dany sobre la població civil, i especialment sobre els nens, que estaven
causant els bombardejos amb aquesta mena de munició que duia a terme al Iemen
la coalició encapçalada pels saudites.
Donald
Trump fa pocs dies va decidir ajornar definitivament l'entrada en vigor de la
prohibició de les bombes de dispersió prevista per a l'1 de gener del 2019. El
moviment de Trump s'inscriu més aviat en la seva política d'aixecar totes les
restriccions que es puguin interposar als interessos econòmics individuals dels
Estats Units.
A
la guerra de Síria, el règim de Baixar al-Assad i sobretot l'exèrcit rus les
han utilitzat àmpliament. Hi ha més països que topen encara amb restes de
bombes sense explotar: l'any passat hi va haver 51 víctimes a Laos i 9 al
Vietnam de bombes llençades pels EUA durant la Guerra del Vietnam als 70. A
l'Afganistan, Bòsnia i Herzgovina, Sèrbia, el Txad, Colòmbia, Croàcia, Guinea,
l'Iraq, el Líban, Líbia i el Sudan també hi ha cada any un degoteig de víctimes
d'aquestes petites boles cilíndriques, que anys després d'haver caigut
continuen sembrant destrucció.
Sònia Sánchez, Trump també autoritza ara
l'ús de bombes de dispersió, Ara 10-12-2017.
Negocis dels EUA i
de l'Aràbia Saudita
Els
Estats Units i l'Aràbia Saudita van comprar armes en països europeus amb
destinació als grups rebels sirians que van acabar en mans de l'Estat Islàmic
(EI) a Síria i a l'Iraq tot just dos o tres mesos després que sortissin de els
fàbriques.
Bulgària
va vendre llançacoets, amb la seva munició, a l'exèrcit dels EUA i amb el
preceptiu certificat segons el qual no podien se reexportats. En menys de dos
mesos passaven per les mans de l'anomenat Exèrcit de la Victòria a Síria i
acabaven en poder de l'EI a l'Iraq. El mateix va passar amb armes fabricades a
Romania.
L'informe
del CAR (Conflict Armament Research) assenyala la implicació de vuit països en
el tràfic d'armes, cinc d'ells membres de la UNió Europea.
Croàcia,
Bulgària i Romania com a principals subministradors, però també la República
Txeca, Eslovàquia, Sèrbia, Bòsnia i Herzegovina i Montenegro, van obtenir en
conjunt entre el 2012 i el 2016, uns beneficis de 1.200 milions d'euros en la
venda d'armes a l'Aràbia Saudita, Jordània, els Emirats i Turquia, països tots
ells implicats en la guerra siriana. A l'Aràbia Saudita va correspondre el
gruix de la despesa: 829 milions d'euros. El 2013, i a iniciativa de França i
la Gran Bretanya, la UE va aixecar l'embargament d'armes a Síria.
Països
membres de la UE van produir un terç del coets antitancs de 40 mil·límetres
confiscats a l'Estat Islàmic a la regió i gairebé el 70% dels de 73 mm. El 41%
d'aquests estaven fabricats a Bulgària i el 28% a Romania. En molts casos, tot
i això, aquest armament havia estat venut legalment i directament al Govern
d'Iraq, sent capturat pels gihadistes.
Félix Flores, Armes europees per a l'Estat
Islàmic, La Vanguardia 20-12-2017.
