No va ser només imprudència, temeritat, negligència o ignorància. En contra del que s'havia cregut fins ara, al menys en una ocasió França va utilitzar deliberadament els seus soldats com a cobais humans en les seves proves nuclears per comprovar els efectes immediats d'una explosió atòmica sobre les tropes i sobre la seva capacitat de combat.
La informació, que el Ministeri de Defensa va tractar ahir de minimitzar –però que no va desmentir-, va ser revelada pel diari Le Parisien, la qual ha tret a llum pública part d'un informe confidencial de Defensa redactat l'any 1998, després que el llavors president Jacques Chirac posés fi als assajos nuclears el 1996.
L'informe, del qual només es coneix el primer volum, es centra en les proves atòmiques realitzades per França en el Sàhara entre els anys 1960 i 1966 (...). No hi ha res respecte als assajos en la Polinèsia entre 1966 i 1996.
La prova atòmica que ha aixecat l’escàndol va ser (...) el darrer assaig atòmic fet en superfície en el desert algerí, el 25 d'abril de 1961. Aquest dia, l’exèrcit francès, a més de fer esclatar una bomba nuclear, va organitzar unes maniobres militars en la zona per comprovar els efectes de la radioactivitat sobre les tropes i la seva capacitat de combat: "Estudiar els efectes fisiològics i psicològics produïts en l'home per l'arma atòmica, a fi d'obtenir els elements necessaris per a la preparació física i la formació moral del combatent modern", era un dels objectius bàsics, segons l'informe.
La majoria dels militars implicats en l'experiment –uns 300- no eren voluntaris, sinó soldats de lleva (...) que ignoraven el perill al qual eren exposats. L'exercici militar (...) pretenia establir la capacitat de reacció de les tropes per reocupar una posició després d'una explosió nuclear. (...)
Les anàlisis realitzats sobre els soldats immediatament després van constatar "absència de cremades aparents" i "efectes mecànics pràcticament nuls". Res que els impedís passar a l'atac (...). En qualsevol cas, s'indica, la vestimenta especial de protecció només conferiria a les tropes una "protecció relativa", per la qual cosa no s'hauria de perllongar excessivament la seva presència en la zona contaminada, en la qual tampoc hi hauria d'entrar el comandament militar. (...)
El ministre de Defensa (...) va intentar ahir relativitzar la importància de l'informe, argumentant que la contaminació de les tropes que van participar en els assajos ja era coneguda (...) i recordant que el Govern ha posat en marxa un sistema d'indemnitzacions.(...)
Entre 1960 i 1996, l'exèrcit francès a realitzar 210 assajos nuclears -50 atmosfèrics i 160 subterranis- en el Sàhara algerí i en el Pacífic, alguns dels quals van provocar fuites radioactives incontrolades. Al voltant de 150.000 participants en les proves, entre civils i militars, a més de la població resident en les proximitats, van resultar potencialment exposats a les radiacions, sense que se sàpiga amb exactitud el nombre de víctimes.
El Govern, en una iniciativa que es va fer esperar diversos decennis, va decidir l'any passat reservar una primera partida de deu milions d'euros per indemnitzar les víctimes que hagin contret alguna de les 18 malalties –generalment càncers- que l'ONU vincula a la radioactivitat (...) i que deixa lluny de la trentena de malalties reconegudes a Estats Units.
Lluís Uría, Francia utilizó a sus soldados como cobayas en pruebas nucleares, La Vanguardia 17-02-2010.
Lucien Parfait és un home sense rostre. Afectat per un càncer de pell i d’ossos, ha perdut l'ull esquerra i el nas. Lucien era un dels militars que van participar a l’assaig subterrani de l'1 de maig de 1962 a Béryl, al desert algerí. (...) L'assaig va fallar i un núvol radioactiu es va escapar de la muntanya, provocant el pànic generalitzat i estenent-se 150 kilòmetres. (...) Creada el 2001, l'Associació de Veterans dels Assajos Nuclears (Aven) compta amb 4.800 membres, dels quals únicament el 10% gaudeix de bona salut: el 35% pateix algun tipus de càncer i un 53% altres malalties greus.
El hombre sin rostro, La Vanguardia 17-02-2010.
