Més de 40.000 soldats lluiten [a Mèxic] contra el tràfic de drogues, desenvolupant tasques pròpies de policia, però sense la cobertura legal ni l’entrenament adequat per tractar amb civils. Dos anys i mig després, les alarmes comencen a sonar en un doble sentit. Per una banda, les organitzacions de drets humans denuncien que els abusos contra la població s’han triplicat; per l’altra, els militars exigeixen una llei que els blindi davant les denúncies. (...)
Cap de les quatre xicotes havia complert encara els 18 anys. Els soldats les van pujar a la força a un helicòpter. Les van amenaçar en tirar-les al mar perquè confessessin els seus suposats vincles amb el narcotràfic. Les van insultar, colpejar, violar amb el més gran menyspreu (...) En teoria els militars cercaven als responsables d’una emboscada soferta per un destacament en la qual van ser assassinats cinc soldats, però a la pràctica, la reacció es va convertir en una venjança indiscriminada contra la població. A més de violar a les quatre menors, els soldats van detenir il·legalment a 36 persones més i van assaltar a 30 cases, enduent-se tots els objectes de valor que van trobar...
És un cas. Però el darrer informe de Human Rights Watch (HRW) (...) descriu amb tot detall altres 16 “crims atroços” comesos per militars contra més de 70 víctimes. La seva lectura és un autèntic malson.
El més greu (segons HRW) és que des de fa 10 anys la justícia militar no ha condemnat a cap soldat o oficial per aquests abusos. Tampoc va permetre que ho fessin els tribunals ordinaris.
L’informe senyala que “Una de les principals causes per a que aquests abusos continuïn és que els responsables no són sancionats. I aquesta manca de sancions es deu en gran part a que la majoria d’aquests casos acaben sent investigats pels propis militars. Al permetre que les Forces Armades s’investiguin a si mateixes mitjançant un sistema de justícia militar el qual li manquen garanties bàsiques d’independència i imparcialitat. Mèxic està, en els fets, permetent que el militars que participen en activitats de seguritat pública cometin impunement violacions atroces de drets humans”.
(...) “Les Forces Armades es jutgen a si mateixes i és molt greu el fet que no hi hagi cap escrutini públic ni informació disponible sobre el que succeeix durant les investigacions o els judicis militars”.
El que sí se sap, és que (...) moltes de les víctimes són indígenes, incapaces ni tan sols de defensar-se en l’idioma dels seus agressors”.
Pablo Ordaz, La guerra al ‘narco’ multiplica las denuncias contra el Ejército mexicano, El País 23-05-2009.
