Conrear coca més rendible i venda assegurada
(...) el conreu de cocals ha augmentat i ha desplaçat a les tradicionals explotacions de cafè, banana, cítrics, mango i alvocats. (...) Bolívia és el tercer productor mundial del narcòtic, darrera de Colòmbia i Perú, i segons l’ONU té unes 28.900 hectàrees de coca, de les quals només 12.000 són considerades legals per a usos tradicionals andins (...).
(...) A la sortida de La Paz hi ha un control de la policia antinarcòtics. El varem passar sense que ens demanessin documentació i sense registrar el vehicle. El mateix que al tornar a la capital. (...)
Amb la droga va arribar la bonança econòmica. Mentre la gran majoria de l’activitat econòmica legal enfronta a Bolívia una situació crítica (...) el sector cocaler és l’únic boiant.
(...) L’arribada dels primers narcotraficants que van ensenyar a fabricar la pasta bàsica va ser un imant que va atraure a aturats (...). L’alt preu de la fulla de coca va desfermar la febre de l’or verd.
Un metge de la zona ens comenta que “no deixen un pam sense conrear, si poguessin sembrar coca a la carretera ho farien”.
Els camperols reconeixen sense embuts que han substituït els conreus de fruiters per cocals perquè guanyen molt més i tenen comprador assegurat. Ara no s’han de preocupar del transport per camins infernals de fruits peribles que freqüentment no troben comprador.
Joaquim Ibarz, Viaje al corazón de la coca, La Vanguardia 25-01-2009.
