Els primers passos [de Qian Xuesen] en l’àmbit militar els va donar de la ma de la tecnologia americana. Durant la Segona Guerra Mundial
(...) De ser un excel·lent professional, va passar a ser un sospitós. Era xinés i les tropes nord-americanes es van batre contra soldats xinesos a la península de Corea durant tres llargs anys.
Durant els primers anys cinquanta, Qian va ser objecte de diverses investigacions anticomunistes. De res li van servir els quinze anys de residència en territori nord-americà i d’haver treballat per a l’exèrcit. Qian Xuesen va estar en presó domiciliària durant cinc llargs anys, malgrat que mai va estar acusat d’espionatge i mai es va provar que hagués traït al seu país d’acollida. Al final, l’any 1955, les autoritats nord-americanes van decidir deportar-lo.
La seva expulsió del territori nord-americà va provocar que fos rebut com un heroi per les autoritats xineses. Mao el va rebre amb els braços oberts i, en un país que estava començant a donar els seus primers passos, que mancava de tot i especialment de tècnics brillants, li va encomanar que crees una inexistent aeronàutica xinesa. (...) Va ser el pare dels primers míssils balístics nuclears xinesos i va treballar en el primer satèl·lit que aquest país va llençar a l’espai. Era l’any 1970.
Però aquesta no va ser l’única responsabilitat que va recaure en aquest brillant tècnic (...). Qian també va supervisar el desenvolupament de la primera bomba atòmica de l’avui tercera potència econòmica mundial, la qual va ser detonada l’any 1964.
Isidre Ambrós, El universo chino, La Vanguardia 6-11-2009.
