Quant un pirata posa un peu a la coberta d'un vaixell, sona el telèfon d'Andrew Mwangura. Ell diu que no tant, encara que admet que potser sí sona uns segons després. "Si passa al mar, s'assabenta el primer", asseguren els experts en les aigües de la regió.
Michael Logan, cap de redacció de Somàlia Report, no triga molt més. Està al capdavant d'un mitjà digital que beu de les fonts més directes per molt fosques que semblin. Logan dirigeix a somalis que treballen en zones on cap altre periodista podria treballar i que estan en contacte permanent amb membres d'Al-Shabab, pirates o bandits. Mwangura i Logan són el nexe d'unió de les ombres de Somàlia amb la resta del món. Quan poden, o volen, donen llum sobre el que passa al país fantasma del món.
Ex mariner i àngel de la guarda de les costes somalis, Mwangura ha estat negociador entre segrestadors i propietaris de vaixells en diverses ocasions. Coneix tan bé qui són els pirates que triga tres segons a corregir una pregunta inexacta. "Espera, ja no són 1.500 pirates somalis, això era abans, ara són bastants més. I ja no són només de set clans, més també", diu. No li agrada contestar preguntes però deixa clar que la pirateria no perd força tot i els cinc intents fallits (tots) de la setmana passada. Perquè coneix les causes: "No acabes amb la pirateria per moltes armes que posis en els vaixells. Els pirates saben a què van quan van a per un vaixell. Només es solucionarà el problema quan es miri a Somàlia, perquè els pirates vénen de terra, no apareixen del no-res al mar".
És un tipus esquerp potser per contagi. Està acostumat a tractar amb nois durs. Ha de bregar amb els nervis assassins d'uns pirates (normalment joves analfabets d'entre 18 i 22 anys, sense experiència en el mar) que no dubten en executar un ostatge si no col·labora o si la negociació s'allarga massa. Els pirates, a més, saben que són ídols. "Molts joves volen entrar a formar part del negoci. Viure com viuen els pirates, que poden gastar diners, conduir grans cotxes, fins i tot obtenir beques o comprar bitllets d'avió ... Són els únics que fan diners; moltíssims diners per a uns pocs. El Govern de Somàlia pren el seu tros del pastís", atia.
La diplomàcia no va amb ell. Si es vol tallar el cap a la pirateria somali, desafia, s'ha de mirar en despatxos de peixos grossos de Londres, Kenya o Dubai. "Hi ha homes de negocis que es lucren. I hi ha més actors com companyies de seguretat, d'assegurances i de transferència de diners".
Com Mwangura, Logan coneix les xifres que es mouen en aquests despatxos. El grup de mecenes que posa la primera inversió -menys de 50.000 dòlars a vegades- obté el 50% del botí. Els pirates es queden un terç, la quadrilla de seguretat un 10% i els ancians del llogaret un bakshish, una mena d'agraïment que pot arribar fins al 10% però no té xifra fixa. Logan opina que els pirates busquen nous horitzons on delinquir. "Si els pirates continuen fallant en el seu intent de segrestar vaixells, podem esperar més segrestos de cooperants a Somàlia o turistes en remotes i vulnerables àrees a Kenya".
Com Mwangura, Logan coneix les xifres que es mouen en aquests despatxos. El grup de mecenes que posa la primera inversió -menys de 50.000 dòlars a vegades- obté el 50% del botí. Els pirates es queden un terç, la quadrilla de seguretat un 10% i els ancians del llogaret un bakshish, una mena d'agraïment que pot arribar fins al 10% però no té xifra fixa. Logan opina que els pirates busquen nous horitzons on delinquir. "Si els pirates continuen fallant en el seu intent de segrestar vaixells, podem esperar més segrestos de cooperants a Somàlia o turistes en remotes i vulnerables àrees a Kenya".
També coneix fil per randa el batec d'Al Shabab. Encara que calcula que els diners dels rescats de segrestos d'occidentals els poden permetre mantenir la seva insurgència, creu que l'ofensiva kenyana en sòl somali pot colpejar dur: "Els impostos de Kismayo i el comerç de carbó són les seves principals fonts de finançament. Si perden Kismayo, estaran en greus problemes", assegura.
Escocès de naixement i veí de Nairobi d'adopció, Logan coneix bé el que passa a l'altre costat de la frontera. Sent el conflicte de prop perquè Al-Xabab ha realitzat en els últims dies dos atemptats amb granades a la capital kenyana, però s'atura en els detalls que expliquen la realitat de la banda insurgent. Sap que l'extremisme d'Al Shabab li ha fet perdre partidaris, i que ha anat a pitjor durant la fam: "Algunes comunitats es van aixecar contra ells perquè, tot i que la gent lluitava per sobreviure, els exigien menjar i que els homes i adolescents s’enrolessin".
Ho sap, i ho explica, perquè algú d'aquest poble els ho va explicar.
Xavier Aldekoa, Los piratas somalies dejan el mar y se van tierra adentro, La Vanguardia 1-11-2011.
La pirateria marítima es fa terrestre
Davant l'augment de la seguretat en els vaixells que creuen per la Banya d'Àfrica, els pirates somalis han optat per víctimes fàcils a Kenya. Des de fa lustres hi ha segrestos a Somàlia i al nord-est de Kenya, però el context ha canviat. El reforç de la lluita internacional contra la pirateria marítima de Somàlia i la debilitat econòmica de la milícia radical somali Al-Xabab estan relacionats amb la recent sèrie de segrestos d'occidentals en territori kenyà. Els experts adverteixen que són pirates somalis els autors dels segrestos a les platges kenyanes. "Una organització criminal actua on menys control governamental ha, sigui mar o terra. La regió fronterera (entre Somàlia i Kenya) és fàcil de creuar i els pirates han vist una presa senzilla en els turistes" (...). Al-Xabab va abandonar Mogadiscio a l'agost i amb això va perdre una font dels seus ingressos en impostos revolucionaris. El grup va optar pels segrestos per finançar-se amb els rescats. "Al-Xabab necessita diners i, encara que no té relació directa amb els pirates, el gran risc és que s'acosti a la pirateria o als segrestos", diu Ex Hogendoorn, especialista en la zona.
La Vanguardia 1-11-2011.
