Els carrabiners espanyols [de Melilla] fan la vista grossa i les barcasses es dirigeixen penosament fins el molt proper port marroquí en el dic sud. (...).
El cònsol de Nador assegura que aquesta situació comercial anòmala és una garantia per a Espanya. Hi ha una dissuasió pràctica per a Rabat ja que si Madrid tanqués les fronteres duaneres les poblacions riferenyes dels voltants acabarien creant-li problemes al rei Hassan.
“Només un programa de desenvolupament industrial del tipus Camp de Gibraltar posaria en dificultats aquesta garantia”, em diu Sánchez Terán. Però
Una actitud de força marroquí contra Melilla està totalment descartada (...).
Alberto Díaz Rueda, El contrabando en la zona marroquí del Rif, garantía de estabilidad econòmica para Melilla, La Vanguardia 25-02-1987.
