La màfia del narcotràfic s’ha convertit en un gegantesc monstre de mil caps, que té com “patrocinadors” a un significatiu percentatge del poble nord-americà i europeu, compost per milions d’addictes a la cocaïna. A més, el seu consum (...) està avalat per importants artistes de l’espectacle, banquers de Wall Street i algun legislador escadusser desaforat.
El conreu de la marihuana, controlat els anys 70 per narcotraficants de Barranquilla, es va acabar quan els nord-americans i mexicans van aconseguir un millor producte. El cost del transport va acabar amb el principal producte d’exportació de Colòmbia de llavors. Uns anys més tard, el mercat va variar el seu gust. Va arribar la coca. Un grup de petits delinqüents de Cali i Medellin van veure la possibilitat d’obtenir ràpidament uns grans guanys. I Colòmbia va entrar novament en l’escena del narcotràfic.
Ara ha aparegut un nou fenomen: el tràfic d’heroïna. L’abundor d’oferta de coca ha baixat el preu del gram i el marge d’utilitat s’ha reduït, el que ha induït a (...) conrear roselles i exportar heroïna al principal mercat de consum: EUA. (...).
Darrerament s’ha generalitzat la convicció que al Govern colombià li manca tan els recursos com la voluntat per perseguir el càrtel. La cocaïna, segons pensen molts colombians, és un problema d’EUA, no de Colòmbia. L’opinió predominant és que si s’atura la demanda dels consumidors nord-americans, s’acabarà el subministrament colombià. “El mercat és allí (...) i mentre hi ha gi mercat, algú brindarà el producte”.
No obstant, són molts els colombians que condemnen el creixent poder dels narcotraficants, els quals estan alterant els valors morals del país, financen campanyes electorals de diputats i fins i tot de presidents, donen la impressió d’estar comprant el país sencer sense que ningú els freni. Inclús es parla de pactes de Govern amb aquests narcotraficants que han salvat la indústria tèxtil de Medellin i que han dat un nou i sorprenent impuls a l’economia d’aquest país.
(...) Els joves, inclosos els de les famílies tradicionals més benestants, miren amb admiració als “tsars de la cocaïna” que han acumulat fortunes i s’han convertit en la nova classe més rica i influent de la ciutat.
Els “narcos” han invertit centenars de milions de dòlars en aquesta dinàmica ciutat, finançant urbanitzacions i construint habitatges per a la gent necessitada. (...).
“El narcotràfic ens està ja esquitxant a tothom; d’una manera directa o indirecta tots tenim alguna relació comercial o d’altre índole amb aquesta gent” (...).
Els membres del “Càrtel” s’han constituït en els grans latifundistes de Colòmbia. Les finques de soca-rel, les ramaderies de bestiar i els cavalls de raça han estat un dels mitjans més emprats pels “narcos” per rentat de diners. Amb tot, gran part dels diners de la màfia es “renten” en les amnisties atorgades per cada president a l’assumir el seu mandat. “Tots els mandataris al·leguen que aquesta és la única manera de finançar el nou quadrienni.
Joaquim Ibarz, La fortuna de los “zares” del narcotràfico en Colombia ha dado un giro a la economía del país, La Vanguardia 12-01-1988.
