Les Nacions Unides tem que els rèdits del narcotràfic s’hagin fet ja més importants que la ideologia i això explicaria la desbordant corrupció present [a Afganistan]. Com va passar a Colòmbia els anys 80, el càrtel de l’opi compra als polítics i d’aquesta manera consolida el control sobre el territori nacional. (...)
Els narco-talibans són, per tant, el fruit d’una extravagant aliança entre terror i groga que té a la seva disposició recursos suficients per allargar aquesta guerra més enllà dels límits acceptables per als occidentals.
(...) hom s’adona que l’enemic avui és més fort que mai i que la seva força prové d’una sèrie de factors econòmics. Per fer front a la coalició militar més potent del món és veritat que necessiten homes disposats a morir, però també diners per adoctrinar-los, armar-los, ensinistrar-los i protegir-los.
El centre de l’economia de guerra de l’enemic l’ocupa l’opi, del qual Afganistan en produeix el 90 % del món. (...)
Els nord-americans sostenen que els narco-talibans i els seus socis han acumulat 10.000 tones d’opi il·legal, suficient per satisfer la demanda mundial durant dos anys. Estan asseguts, en definitiva, sobre una bomba de rellotgeria la qual podria proporcionar-los quantitats ingents de diners a més de desplaçar del mercat global als narcos de la coca.
Com en el model colombià, al voltant de la producció i al tràfic de la droga es desenvolupa una economia de guerra la qual obliga a la població atrapada dins a formar-ne part. L’experiència colombiana ens ensenya que el massiu desplegament de tropes no funciona si abans no s’exfolia el nucli central. Per fer-ho es necessita atacar la seva saba vital, el tràfic de droga, el que vol dir que el problema d’Afganistan no és local sinó internacional.
Loretta Napoleoni. Afganistán y los narco-talibanes, El País 25-10-2009.
