Estats Units ha recorregut a la força per abordar problemes que requereixen assistència per al desenvolupament i diplomàcia. En llocs com Sudan, Somàlia, Pakistan i Afganistan hi ha joves que es fan guerrers per què no tenen d’un lloc de treball remunera. Les ideologies extremes influeixen en les persones quan no poden alimentar a les seves famílies i quan la falta d’accés a la planificació familiar propícia una indesitjada explosió demogràfica.
(...) Si bé EUA ha signat un acord amb Iraq per abandonar el país al final de 2011, en el Pentàgon es parla que tropes “no combatents” d’EUA romandran en el país durant anys o decennis. (...)
Tan Afganistan com les províncies veïnes de Pakistan són regions empobrides, com un atur enorme, poblacions juvenils enormes, sequeres perllongades, fan generalitzada i privació econòmica omnipresent. Als talibans i a Al Qaeda els resulta fàcil mobilitzar a guerrers en aquestes condicions.
(...) EUA recorre en gran mesura a avions teledirigits i a bombarders, els quals provoquen un gran nombre e víctimes civils, el que està inflamant les actituds públiques contra EUA. (...)
No obstant, el desconcertant és no només l’implacable finançament i extensió de la guerra sinó també la manca d’una estratègia substitutiva d’EUA.
(...) Ja és hora que s’apliqui una estratègia de pau mitjançant el desenvolupament sostenible, incloses inversions en salut, educació, mitjans de vida, aigua, sanejament i reg en els llocs conflictius actuals, començant per Afganistan i Pakistan.
Jeffrey D. Sachs, Paz mediante desarrollo, El País 5-07-2009.
