(...) l’expulsió al final de la contesa, de prop de tres milions de sudets i membres de la minoria alemanya [de la República Txecala Segona Guerra
(...) el llavors president txec (...) va dictar des del seu exili a Londres “acabar amb el problema alemany” mitjançant l’expulsió i expropiació d’aquesta minoria, en general molt hostil a l’Estat txec i entusiasta dels nazis.
L’expulsió va ser una horrorosa operació de càstig col·lectius, a càrrec de milícies, regulars i irregulars i grups de la població txecoslovaca, que no va distingir entre criminals, col·laboradors o víctimes del nazisme, ni va diferenciar a les dones ni la nens.
S’estima que uns 270.000 sudets van morir en aquella operació de revenja. Representaven prop del 8% de la població alemanya de Txecoslovàquia.
Alemanya i Txèquia van segellar el 1997 una declaració de mútua culpa, però a Baviera la situació és especial. Allí es va instal·lar la major part dels sudets i la democràcia cristiana els va apadrinar. (...)
El drama dels sudets és només un capítol de ‘l’holocaust’ alemany: l’expulsió d’uns 13 milions d’alemanys de territoris centreeuropeus que eren alemanys abans de la guerra, o que van ser annexionats i després perduts pel Tercer Reich. Més de dos milions van morir en l’èxode sancionat pels aliats.
La memòria d’aquella enormitat ha estat molts anys circumscrita a les associacions d’expulsats, que es situen en l’espectre més conservador de la CSU , les reivindicacions dels quals han incomodat a ‘l’establishment’. Però la memòria de patiment civil alemany evoluciona junt amb el país, com ho proven els llibres (...). Es tracti dels bombardejos aliats, de les més de 80.000 violacions dels soldats soviètics en ciutats com Berlín o Viena, o dels excessos dels txecs, l’evidència de crims contra la humanitat és aclaparadora.(...)
‘L’holocaust’ alemany forma part de la gran carnisseria d’una guerra i una postguerra amb 30 milions de desplaçats. Al mig, l’holocaust jueu (6 milions) i la matança de 3,3 milions de presoners soviètics. Els soviètics es van venjar prenent 3,5 milions de presoners alemanys, austríacs, romanesos i hongaresos. La majoria va retornar a casa després de la guerra.
Rafael Poch, Baviera afronta en Chequia el penoso éxodo de los alemanes de los Sudetes, La Vanguardia 21-12-2010.
