Itàlia i els talibans
(...) The Times va revelar que el Govern italià ha estat lliurant en secret ingents quantitats de diners als talibans per evitar que els rebels cometessin atacs en les zones on operaven els militars italians.
(...) Segons The Times, els italians van pagar desenes de milers de dòlars a caps talibans per “comprar” el cessament d’atacs en les àrees de Sarobi i d’Herat. (...)
Les acusacions són greus. De resultar certes, mostrarien que l’operació a l’Afganistan és una farsa, o bé que els objectius reals són molt diferents al discurs dels polítics i que aquests actuen amb hipocresia.
(...) The Times deixa clar que els italians, al no informar als francesos que estaven pagant als talibans, els van deixar exposats a ser el blanc dels rebels.
Un comandant talibà de Sarobi va confirmar a The Times els seus homes i els oficials italians havien arribat a un acord per no atacar-se mútuament. “Quan van arribar els francesos, van començar a atacar-nos”, va afegir el cap talibà (...). “Nosaltres no sabíem que es tractava de soldats francesos, pensàvem que els italians havien trencat l’acord i havien començat a combatre (...). Després varem rebre informacions que no es tractava d’italians i que eren francesos. Llavors varem començar a atacar-los a ells. (...)
Un altre oficial afgà va corroborar a l’agència France Presse que diversos països occidentals, entre ells Itàlia, paguen als insurgents per a que no ataquin les seves tropes. Només els nord-americans i els britànics no ho fan, segons la mateixa font. (..)
El repartiment de diners per guanyar la guerra és quelcom que els nord-americans, a l’inici de la invasió d’Afganistan l’octubre de 2001, van fer amb profusió. És sabut que agents de la CIA van lliurar feixos de dòlars a líders locals per obtenir la seva complicitat en la caiguda del règim talibà (encara que algunes d’aquestes fidelitat van ser efímeres). Aquest sistema també funciona amb èxit a Iraq en les zones sunís. No només es va lliurar diners, en forma de sou, a antics combatents per a que canviessin de bàndol, també armes. Fins el darrer manual de contrainsurgència nord-americà parla del “diner com a arma”.
Eusebio Val, Turbios manejos en Afganistán, La Vanguardia 17-10-2009.
Pakistan, Estats Units i els talibans
La filtració de 92.000 dcuments del Pentàgon a través del web Wikileaks ha posat la guerra d'Afganistan en el primer pla de debat a Estats Units. Com efecte secundari, ha revifat aquest debat entre els principals aliats de l'OTAN.
(...) el punt més greu –al menys en termes estratègics- de les revelacions: el suposat doble joc de Pakistan amb EUA i amb els talibans. (...) el Govern d'Islamabad rep ajuts multimilionaris i que (...) ni EUA, ni el Govern afgà, ni molt menys el pakistaní, 'prescindeixen' dels talibans (o d'una part d'aquests) per al futur d'Afganistan. (...) "els pakistanis saben que els americans s’aniran i una coalició que inclourà als talibans dirigirà el país", així que "s’asseguraran de mantenir bones relacions amb els talibans". (...) la filtració ha presentat l'argument "més poderós fins ara per retirar-se d'Afganistan més aviat que més tard".
Agències i redacció, La filtración sobre Afganistan pone a debate la estrategia de Obama, La VAnguardia 28-07-2010.
