Han hagut de passar 65 anys per a que la batalla de Normandia, i l’infern patit per la població civil francesa l’estiu de 1944, comenci a sortir del pou de desmemòria en el qual l’havia deixat la narració oficial. Tothom coneix la formidable operació militar del 6 de junt de 1944, el dia D, el desembarcament i invasió pels exèrcits aliats de la França ocupada per l’Alemanya nazi. (...) Però tot l’horror que es va viure a Normandia durant gairebé tres mesos ha quedat pràcticament enterrat en l’oblit. També a França. (...)
“La de Normandia ha estat una batalla oblidada, esborrada. Fins fa molt poc, a França ha estat un tema gairebé tabú”, constata Stéphane Grimaldi, director del Memorial de Caen.
(...) [Grimaldi] afegeix una altra consideració política: segons el seu judici, un dels requisits imprescindibles per aconseguir que França es colés entre les potències vencedores, malgrat la col·laboració del règim de Vichy amb Hitler –el gran assoliment de De Gaulle-, era “esborrar que els aliats havien destruït Normandia”.
(...) En poc menys de tres mesos, entre ferits i morts, nord-americans, britànics i canadencs van perdre 220.000 soldats i els alemanys 240.000; (...).
Els francesos no van patir menys càstig. Durant la batalla de Normandia hi va haver 20.000 morts entre la població civil (...) als quals se’ls pot afegir els 15.000 que van morir en els bombardejos preparatoris durant els cinc mesos previs al desembarcament. [L’historiador britànic] Beevor no dubte qualificar el patit pels normands de “terrible martiri” (...).
Els aliats van ser fredament conscients de la seva actuació. Com explica Beevor, davant la petició de Churchil de minimitar les baixes col·laterals, Roosevelt li va contestar: “És lamentable que ‘operació impliqui pèrdues civils, però no tinc cap intenció d’imposar a l’acció militar la més mínima restricció que pugui entorpir l’èxit de ‘Overlord’ [nom clau de l’operació] o d’incrementar els riscos de pèrdues per a la força d’invasió aliada”.
Les ciutats de Caen, Saint-Lô, Falaise, Lisieux, Argentan ... van ser arrasades pels aliats, per sorpresa i espant dels seus habitants. Els sobrevivents encara van haver d’enfrontar-se a la destrucció, a la gana, al fred ... i als abusos de l’invasor, encara que infinitament menors que els infringits pels soviètics a Alemanya, van incloure –com explica Wieviorka- el seu rosari de robatoris, violacions i assassinats.
Lluís Uría, Normandía. La historia rescata a las víctimas de 1944, La Vanguardia 10-10-2009.
