(...) la victòria [a Afganistan i Pakistan] és impossible a menys que s’arrasi tota la població; una cosa equivalent a un bombardeig nuclear. (...) D'aquest [petit i significatiu detall que Pakistan és una potència nuclear] es pot deduir la més odiosa de les conclusions: que l'únic escut eficaç per a que no puguin fer amb tu els que els vingui de gust és proveir-se d'armament atòmic. D'aquí l'interès que Iran no disposi d'armes nuclears i el respecte amb el qual es tracta al règim probablement més innocu de la terra –Corea del Nord-, que sí les té. (...)
Gregorio Morán, Deberíamos cambiar el disco, La Vanguardia 16-1-2010.
