Mentides d’Afganistan recorden les de Vietnam*
A Daniel Ellsberg la guerra d'Afganistan li recorda la de Vietnam. Tant
"Som ocupants estrangers en països que tenen una tradició mil·lenària de resistir amb èxit enfront d'ocupants estrangers", resumeix. (...)
Ellberg va viure aquella guerra i la catàstrofe final en primera fila. (...) era un expert d'alt nivell en l’administració Johnson. (...) El 1967 va retornar a la seva feina anterior, en la Rand Corporation , un laboratori d’idees vinculat al Pentàgon.
Llavors Ellsberg ja havia començat a qüestionar la guerra, i a plantejar-se revelar a l’opinió pública tot el que sabia, els secrets i les mentides de les successives administracions. El 1969 va treure clandestinament de la Rand Corporation les set mil pàgines d’una història secreta de la guerra confeccionada en el Departament de Defensa, les va fotocopiar i les va lliurar a la premsa. L ’escàndol dels papers del Pentàgon –que ells havia contribuït a redactar- havia esclatat.
El president Richard Nixon temia que Ellberg tingués més documents comprometedors i el va investigar amb els mètodes més bruts. (...) El papers del Pentàgon van marcar el primer pols seriós entre la premsa i el poder executiu, un aperitiu del Watergate. Un tribunal va acabar desestimant les acusacions contra Ellsberg.
"No crec que m’hagués arriscat a passar la resta de la vida a la presó si no hagués estat perquè vaig conèixer de primera ma l’exemple de joves enfrontats a l’allistament obligatori que, enlloc d’acceptar-lo, o anar-se'n del país, o fer-se objectors de consciència, van decidir protestar i anar a la presó", explica (...). "Jo he instat als funcionaris a no fer el que jo vaig fer, que va ser a esperar fins que més milers de tones de bombes haguessin caigut i més persones haguessin mort abans d’anar a l’opinió pública".
"Tots els responsables governamentals menteixen", sentencia aquest home –heroi de la llibertat d’expressió i la consciència cívica per a uns; traïdor a la pàtria per a altres-, que ha fet de la transparència la causa de la seva vida. No dubta que si Obama es decideix per l’escalada bèl·lica, "cada vegada hi haurà més mentides". "Les males notícies es suprimiran durant tant de temps com es pugui per a que la realitat no desanimi als nord-americans". (...)
Quan va divulgar els papers del Pentàgon, creia que podria frenar la guerra de Vietnam. El debat era entre "lleialtat al president" (...) i el que ell anomenava "lleialtat a la Constitució". O entre revelar les vergonyes del país i calalr pel bé comú. El debat es reprodueix. ¿Convé investigar fins el final els excessos dels anys de Bush, com les tortures? ¿O és millor passar pàgina?
"(...) No parlem de només desacords polítics. El desacord és si les lleis es complien o es vulneraven. El que aquesta gent va fer, en molts casos, són crims. I no iniciar un procediment criminal, que és el que Obama vol evitar, significa de fet descriminalitzar actes com la tortura".
I rebla: "El motiu per evitar investigar, no diguem ja obrir un procés, és que els fils durien a Cheney (l’ex vicepresident) i a la presidència. Barak Obama no vol ficar-se en aquesta batalla".
Marc Bassets, Guerras, mentiras, secretos, La Vanguardia 22-11-2009.
