Berlusconi va entrar a la política després de l’enfonsament de la I República. Il
Enguany, des de setembre, el senador torna cada divendres a la seva terra natal per assistir a les vistes d‘apel·lació de la seva condemna per complicitat amb associació mafiosa. La sentència, emesa el 2004, va ser contundent: “La pluralitat de l’activitat posada en marxa pe Dell’Utri (...) ha constituït una concreta, conscient, específica i preciosa contribució al manteniment, consolidació i reforçament de Cosa Nostra”. El senador, afegia el jutge, va mitjançar amb la màfia per “fer-la entrar en contacte amb importants ambients de l’economia i les finances, ajudant-la així a perseguir els seus fins il·lícits, fossin econòmics o polítics”.
A partir d’aquesta sentència, quelcom molt profund ha canviat a Itàlia en relació amb la màfia. Per primer cop, la burgesia mafiosa ha estat condemnada, i en paral·lel, nous penedits han començat a explicar el que saben. La ‘omertà’ [el no veure res ningú] s’ha trencat: una part de la Màfia militar corregeix als seus antics testimonis, mentre que la Màfia política completa aquesta visió des de dintre. La idea fonamental que emergeix d’aquestes revelacions és que una part dels serveis secrets d’Itàlia va negociar amb Cosa Nostra des de 1992 per intentar frenar els devastadors efectes del maxiprocés que els jutges Falcone i Borsellino Havien posat en peu.
En aquest moment, cinc diferents penedits estan explicant als magistrats i a la premsa un nou realt d’aquells convulses anys noranta. L’activitat de les fiscalies de Milà, Palermo, Caltanisetta i Florència és frenètica.(...)
[El sicari palermità penedit Caspare Spatuzza] afirma que alguns capos de Cosa Nostra van obrir una nova negociació política el 1993. El boss Giuseppe Graviano, diu, va contactar amb Marcello Dell’Utri. I la màfia, que sempre havia somiat amb crear el partit Sicília Lliure, va trobar “un nou referent polític a Forza Italia i Silvio Berlusconi”.
Però el col·laborador més important de la justícia, per la seva condició de fill de mafiós, no militar, sinó polític, és sens dubte Massimo Ciancimino, el fill petit del conc que va tenir don Vito Ciancimino (...). Don Vito era el respetable apèndix de la Democràcia Cristiana a Sicília. Treballava a la vegada per al partit i per a Cosa Nostra (...).
(...) el general Mori, en una declaració espontània va afirmar que l’Estat no va negociar amb la màfia.
Ciancimino hi està d’acord: “No va der l’Estat, va ser una part de l’Estat (...)”.
“Pel meu pare hi passaven gairebé tots els negocis i els diners que generava Cosa Nostra”, emfatitza [Ciancimino]. “Amb Roberto Calvi reciclava el diner de la droga a les caixes de seguretat de l’IOR, el banc vaticà, el qual més que l’Institut d’Obres Religioses era ,’Institut d’Operacions de Reciclatge”.
(...) “La màfia no estarà morta mentre hi ha gi polítics i empresaris que els recolzin”. (...)
¿I acabarà imputat Berlusconi? (...) “El meu pare sempre deia que Berlusconi era una víctima, conscient o inconscient, de Dell’Utri”.
